Aina's Blog

Amor/Odi

2010-10-08T02:03:00.000-07:00

Bé, a arrel d'una conversa que vaig tenir amb algú l'altre dia, començaré a explicar una cosa que porto pensant força temps.
No sé ben bé com enfocar ni introduir el tema, he estat pensant moltes vegades i cada vegada se m'acut una manera diferent, però després a l'hora de posar-t'hi ja te n'has oblidat i no se t'acut res.
Anava a parlar sobre què és el que mou els nostres actes, el que ens guia. Això ja ve de lluny, però amb aquestes coses que han passat últimament ho he tornat a pensar aquests dies.
Crec molt sicerament que el que ens impulsa a fer X o a fer Y és l'amor/odi... tot i que jo no parlaria t'ant d'odi, sino de "contraamor" però això són termes teòrics, vull dir, que no entrarem en com denominar-ho i tal.
Primer de tot, anem a analitzar les coses importants, les decisions, a això em refereixo quan dic que l'amor/odi ens guia a l'hora de prendre decisions. Pensem en les decisions que hem pres: decidir una carrera, acceptar o no una feina determinada, una activitat després de les classes, apuntar-nos a un curs, fer aquest plat per dinar... ho fem perquè ens agrada, simplement, perquè ens estimem. Quan estimes algú desitges que sigui feliç, ens mou l'amor pròpi: les ganes de ser feliços, de superar-nos, d'estar contents amb nosaltres mateixos. Per què una tarda em ve de gust tocar la guitarra? doncs pel meu amor per la música i també pel meu amor pròpi: quan toco estic bé i em sento bé.
També ens mou l'odi cap a alguna cosa que ens fa defugir d'això, o l'odi cap a nosaltres mateixos. La poca autoestima. No ens hem trobat mai amb el cas de veure que algú no s'estima a sí mateix i es fa mal? o intenta estimar-se comprant-se coses cares, lluint-se... buscant agradar els altres de forma exagerada perquè no s'estimen a ells mateixos. És a dir, que a part l'amor és una necessitat. Moltes vegades si ens estimem a nosaltres mateixos tot va bé, però també cal estimar i sentir-se estimat pels altres (no parlo de parelles ni històries!), per les famílies, pels amics... algú més. Però com més ens estimem, més feliços som.
Així doncs, crec que ens mou bàsicament això, l'amor pròpi, l'amor a persones i coses i l'odi, tant odi cap a algú com cap a nosaltres mateixos o a alguna cosa. En un principi vaig pensar que era la felicitat el que ens movia, però veient que hi ha gent que fa coses rares i que sembla que el seu objectiu no és la felicitat sinò l'autodestrucció vaig pensar què era el que movia aquesta gent, i vaig veure que era l'odi per si mateixos o les "ganes d'atenció". Tot i que les ganes d'atenció són, en resum, buscar algú que ens estimi i es preocupi per nosaltres perquè nosaltres ens odiem massa. Però clar, després està: si ens odiem a nosaltres mateixos, l'últim que volem és que ens estimin perquè creiem que "no ens ho mereixem". Aquí està l'odi en el seu esplendor.
Bé crec que m'he explicat. No sé si compartireu la idea, però aquesta és la meva teoria segons la meva experiència xD

Is that anybody out there?

2010-07-25T17:11:00.000-07:00

Allà deixo la pregunta.
"La edurne, la silvia, la estefi... todos tienen "otros" amigos. creo que deberías hacer lo mismo".

http://www.youtube.com/watch?v=SZW-hw53BoU

PINK FLOYD - DON'T LEAVE ME NOW

Ooooh Babe
Don't leave me now
Don't say it's the end of the road
Remember the flowers I sent
I need you Babe
To put through the shredder
In front of my friends
Ooooh Babe
Don't leave me now
How could you go?
When you know how I need You
To beat to a pulp on a Saturday night
Ooooh Babe
Don't leave me now
How can you treat me this way
Running away
Ooooh Babe
Why are you running away?
Ooooh Babe!

Lo dicho... tinc molta por un altre cop. Una por més intensa que l'anterior de la foscor i l'aigua. Por a la solitud. no vull "otros amigos". Sempre m'he enorgullit del meu grup d'amics...tan diferents entre nosaltres i tan diferents de la resta.
De totes maneres intentaré anar arreglant les cagadaes que he comès. Espero dedebò poder fer alguna cosa u.u

Pànic

2009-12-08T20:35:00.000-08:00

Hm... he anat descobrint amb el temps que hi ha una por infantil que no se m'ha passat
de petita...sabia que era irracional, es a dir, quan tornava del lavabo feia un salt des de la porta fins al llit per no haver de cminar pels voltants de sota el llit tan foscos... de mes gran vaig empassarme la por pero seguia inquietant-me. després quan era tard i esava aki a lordinador no m'atrevia a girarme x la foscor que envaeix tota l'escala..i encara em dura
la foscor... m'aterra
es totalment... no sé, es una espècie de bogeria irracional, sé que no hi ha res sota el llit, se que no hi ha res darrera la porta... i ara almenys m'hi puc acostar i mirar i no passa res, pero igualment metre ho faig estic bastant..inquieta i em posa molt nerviosa estirar la mà per recolli algo k ha caigut de la tauleta de nit quan men vaig a dormir, i saber k la meva ma sta dins aquella..foscor.
i m'inquieta més si... vaig amb algu k a sobre m'espanta
si es de broma no, del tipo..fent sustos en grup
pero un cop em vaig enfadar molt am el rob x aixo
i akt cap de setmana el mol ibècil ma toat els ous am lo de "veronica" k diu..si ho dius tres cops apareix, tavem al lavabo de nit...
bah no hi crec pero no m'agrada jugar am akstes coses...
total k va dir "si dius veronica apareix" "nah no vull, no em fan gracia akstes coses" "veronica..." no va dedebo rober... " okok" "dedebo no em fa gracia aixo de la veronica" "acabes de dir el tercer veronica" i vaig..saltarli al damunt i li vaig clavar les ungles al pit. nava sense samarreta i encara te la marca... em va saber greu ferli mal pero esk em va espantar molt...
i res, aixo és..el segon cop k passa i el segon cop k rep per fer brometes. lultim crec k va ser akt estiu.
bah no sé..tampoc es tant, veig la foscor i mentra por de k en qualsevol moment...vegi alguna cosa extranya, del tipo, una ombra k es mogui o algo.. i no saber què és ni què hi ha...
no se no se..coses rares, no em fa gràcia...u.u

2009-12-01T07:02:00.000-08:00

take it easy... sip..
deixem passar el temps
a veuire què passa...

2009-10-09T12:42:00.000-07:00

Hm..quin dia mes raro.i etern u.u
se m'ha passat pel cap anar a fer una "sorpresa" al rober i picarlo pel mati i acompanyarlo a classe..
pero lo k ma dit ha sigut un "qu haces aki? no tendrias k haber venido"
i a partir daki..
he decidit kdarme esperarlo fins les 10 per parlar
no he nat a la uni..pero he stat avançant feina
hem parlat, i bah..he marxat de casa seva m l'idea de deixarlo
estava convençuda k no arribariem als 10 mesos...u.u
pero despres he parlat am la Emekor... i m'ha aconcellat, la veu de l'experiencia. va passar pel mateix i m'ha ajudat molt i ma donat molts anims..total k a les 2 ja stava un altre cop al duc per "deixar-lo"
la meva idea era aquesta:
No stem be.O la cosa millora o ho deixem. perquè ens estavem fent mal...i tot nava a la merda i el meu rober ja no era el meu rober i jo tampoc nav mol b k diguem
no vull deixarlo pero... a vegades diu i fa algunes coses que em van veure k no es l'adequat per mi...i mes ultimament
ja no era el meu rober. de qui em vaig enamorar. li vaig dir ahir i em va contestar k aquell era el rober real, el rober d'ara era el dedebo. aixi. toma. li viag dir k mavia enamorat de l'altre rober, aixo li he dit akt mati, i que aquell era el rober k em feia feliç, no el d'ara. perque m el dara ens estavem fent mal
i ha parlat amb la silvia
i..tinc força por
lultimatum que li he donat avui... pf... no volia deixarho pero estava decidida a ferho si calia. i li he dit ben clar. ho deixem. si pensem continuar aixi ho deixem.
ma dit k no vol deixahro i que ho intentara
i despres de parlar am la silvia encara mes...
hm..espero k les coses millorin u.u em prenc aixo com una "segona oportunitat" per nosaltres
"go, aina, and fight" es el k ma dit la emekor quan li he dit k pujaria al duc a parlarhi.
fight..
hm.. si. però pel MEU rober.
perquè esta en algun lloc d'aquest rober d'ara i l'he de treure
lo dolent es k cap dels dos sabem com...no se com vaig aconseguir treure'l l'altre cop, sempre li he dit k va ser involuntari, no pretenia ajudarlo ni treure'l ni res. esper tenir la mateixa sort i...suposada habilitat d'abans..
dedebo ho espero u.u

2009-09-08T17:13:00.001-07:00

hmhmhm.... ara no podia anar a dormir
es tard ok, pero no puc
m'he de..calmar
per dormir necessito estar en pau amb mi mateixa i amb el mon xD en part es per aixo que em costa tant adormirme. dono voltes i voltes a les coses fins que considero que tot esta en ordre i...aleshores dormo. a vegades dono voltes ales coses simplement xk no puc dormir, o a vegades perquè tinc moltes coses al cap i necessito una llista mental, aixo, ordre. Necessito ordre i planificacio per dbant de tot.
I ara no estava bé per anar a dormir!
Hm acabo de tenir dues converses estranyes
la primera amb el rob des de feia prop mes d'una hora. Les tenim de cop en quant, depen de l'època més o menys sovint, ara feia uns mesos k no en teniem
son converses/debats k em deixen molt molt desfeta. intercanvis d'opinions serioses i propostes de futur. com "podriem provar de.." i ..pf..no se com explicarho, pero es molt molt cansat. i m'agrada, perquè m'agraden aquestes converses, pero a part de cansarme m'aixafen i em deixen bastant feta pols animicament (no per res en especial... no ens barallem ni re daixo xD) pero no ho se. aixi k abans d'anar a dormir esperare una estona, m'he dit, i aqui estic
despres, just després, ha aparegut l'estefi xD
EREN i 57, la 1:57 i m'ha dit k a les 2 marxava si o si. aixi k hem parlat durant un minut tranquilament pero he recordat k li havia de dir una cosa important i aclarir un tema (per lo de dormir tranquila tenint la ment ordenada i tot aclarit) aixi k s'ha passat el temps i hem mantingut la conversa rapidament mentre "sonaven de forma visual" les campanes que tocaven les dues de la nit..i a dormir
dit aixo me n'anire a dormir..necessitava deixar escrit lo de les converses. intentare descobrir per què em deixen aixafada xDD tinc algunes possibles respostes!

;)vagibeee!!

ATT: Aina, que intenta posar ordre a les seves nits per intentar tenir una vida mes ordenada..ja vurem com li va^^' vull que les coses passin passin passin! necessito veure com la meva vida es va ordenant poc a poc, i per aixo necessito que sigui ja finals de setembre xDD necessito veure la uni, veure com es, fer-me a la idea i ordenar-me.... perquè fins que no vegui a què m'enfrento no puc fer plans ni posar les caixes als seus prestatges T.T i aixo NO magrada gns xDD

Lo hicimos porque no sabiamos que era imposible

2009-09-01T11:48:00.001-07:00

2009-05-29T07:21:00.000-07:00

:)
^^
estic en un moment mol bo de la meva vida crec jo xD
amb..nose, molta ilusio..per fer moltes coses!
vull... nose xD TINC moltissimes coses al cap pr fer, aquest estiu! no coses concretes ni activitats, que tambe. em refereixo a que..nose. estic en un moment de la vida que dic..soc feliç.. crec:) tot em va bé. sempre es pot demanar més, és clar! però estic...genial. tinc tot el que vull i tot el que necessito. i aquest estiu intentare apropar més allò que vull i necessito i tinc més lluny..sortir més amb els amics, per exemple. recuperar el temps que durant aquests dos anys no hem pogut aprofitar junts. i buscar alguna manera de treure'm uns dinerons:) i la gralla...tinc també moltes coses per aprendre que vull fer:)
es..no sé, sento que tinc el que vull, però a la vegada tinc moltissimes ganes d'aprendre moltes coses.
vull anar a la uni i aprendre! vull..progressar amb la gralla amb el nou professor, tinc tot un estiu per dbant per compartir amb el rober, per apropar-me als meus amics..que durant aquest temps han estat una mica lluny.
ara, aquest estiu, snto que tinc molt per fer... i em sento molt bé!
primer objectiu: la sele. i a partir d'aqui ja puc començar!

2009-05-25T23:42:00.000-07:00

quan va obrir la porta i em va veure... quina cara. espero no oblidar-la mai, la seva cara de sorpresa, d'alegria...vaig avançar una mica i em va abraçar molt intensament, respirava molt ràpid (més que jo, que havia pujat corrent des de casa meva), i em va donar un petó que em va agafar per sorpresa... tan intens com l'abraçada anterior.

- ..Me acabas de hacer la persona más feliz del mundo...
vaig somriure i el vaig mirar als ulls. aquelles paraules... feien que tot tingués sentit. hauria pujat cent vegades el carrer safir corrent com ho havia fet per sentir que les deia, per fer-lo feliç.
- tengo ganas de llorar- era cert. coneixia bé aquella cara. somreia, però tenia els ulls molt vermells. i aquella mirada...
- llora.
- no...ahora no. ahora mismo...no.
vaig passar-li la mà pel coll, després per la cara, sota els ulls, el vaig mirar i el vaig abraçar.

ha sigut sort, tot ha jugat a favor meu:)

les petites coses fan que la vida tingui sentit.
m'encanta

2009-04-26T14:19:00.000-07:00

què està fent l'aina en aquest moment?
ha obert una bonica enciclopèdia verda per la pàgina 46 on hi ha escrit en estil títol 1 "genètica" i en un subapartat "lleis de mendel".
^^ com m'encantaaa la genètica
magrada moltiissim, potser perquè no hi he aprofundit gaire. però nosé, és com fer un problema de mates quan ho entens, que saps que ho pots fer i saps com es fa, aleshores el comences a fer i saps que...el resoldras perque ho saps, xD ésque les mates no m'agraden, però en general. perquè juro que quan una cosa em surt bé fer un exercici m'encanta. xD NOSE es com..agh! m'ho passo genial fent coses i trencant-me el cap perquè sé que el sé fer i que em sortirà bé, així em snto quan parlo de genètica amb algu.. de provabilitats de l'aparicio de certs caracters en la descendència, de caracters dominants i recessius..i ni tan sols sé si els termes que utilitzo són acceptats o..mels invento xD PERÒ TOT DONA voltes pel meu cap i faig esquemes i taules i..xD arbres genealògics i m'ho passo bé sola.
de tot el que vaig fer a naturals la biologia era el millor, i dins la biologia la genètica era el que més m'agradava. si hi ha una cosa que m'apassiona en el món de la ciència i més concretament dins la biologia és la genètica.
mireu..que per haver-me fet obrir una enciclopèdia tenint moltes altres coses a fer.... m'ha dagradar. doncs m'encanta
^^doncs aixo, que vaig a aprofundir una mica més en el món de la genètica, començant amb les lleis de mendel que es el primer apartat.ja explicaré com ha acabat aixo.

^^apa siiauu!!

2009-04-26T10:58:00.000-07:00

uajajaaa! sabia que l'hectorse'n penediria
xD
esque el tonto..
en una actu anterior carregada am borça mala llet vaig parlar d'algun comentari de l'hector. doncs ara es menja el que va dir am patates! xD el mol...ghmdsol´sa
total..xD que res, que em venia de gust dir-ho. xD que vigileu molt amb el que dieu a l'altra gent perque potser quan us trobeu vosaltres en situació... la cosa canvia!

:) avui estic contenta^^
xD nose
em llevo d'hora per nar a passar el dia a casa el roberi mon pare a la porta:
- on vas?
-ja us ho vaig dir, que no venia a dinar..
- ah, sisi..i ja marxes tan dhora??
-si, mira..
- ai..
- què?
- quina en porteu de cap?
- de què??Ô.o no res..nose
- nose, no es molt normal sortir a les nou del matí, que neu a fer?
- nose.. no res, xD no nem a fer res...
- hm..ves ves
xDD el tio semblava..nose xD pel to de veu, que nessim a fer gamberrades per rubi xD bah xD ES IGUAL.
resultat: aina arriba a casa el rober a les 9:10 del matí i surt a les 5:15-5:30 aprox
un matí genial. dinar escàs..xD pero un bon dia:)
apa gent!
^^cuideu-tos!!

*Aina

La primavera...la sang altera!

2009-04-19T08:36:00.000-07:00

(GEMMA, l'estefi recomana que no llegeixis això que potser et traumatitza. jo no sé què dir-te. xD fes el que vulguis. jo volia desfogarme una mica)
vale
se m'ha passat la sensacio estranya
i ha tornat a deixar lloc a la constant sensació primaveral.
al principi no era res. només que pensava una mica més del normal en certes coses...pero era nomes de pensament, això no donava lloc a res ni s'exterioritzava ni res.
xDperò la cosa va a mes.
perquè que un sigui un sortit a l primavera es normal i acceptable
pero quan s'ajunten dos sortits adolescents a la primavera que a mes tenen una relació des de fa un cert temps que ha anat evolucionant...i si a això li sumem la repressió sexual..
xD
represio sexual
sobre aixo pensava dimarts quan nava caminant i de sobte em vaig trobar el capellà de lesglesia de sant pere mentre pensaava en aquestes duesparaules, em va fer molta gracia xD
total
que el fet de ser uns reprimits sexuals, la falta d'intimitat, la primavera, l'adolescència, l'estat suficientment avançat d'una relacio i tot aixo fa que avui escrigui això per queixar-me.
MARE DEL ROBER! VES AL POBLE UN FINDE CAGON DEU, O A UN BALNEARI O ON SIGUI...
que a casa meva en son tres i no poden marxar tots a la vegada (o si...(celles) uajajaaa! xDD)

APA, bona primavera;)

2009-04-19T06:30:00.000-07:00

hm..
una sensació estranya..
la d'oferir ajuda a una persona de tot cor...sabent que si aquesta persona necessita aquesta ajuda no seràs tu la primera a qui buscarà, ni tan sols la segona, ni potser la tercera. jo sabia això, ho sé. Pero de tota manera vull fer saber aquesta persona que sóc allà, i que, encara que no em busqui sóc allà. Si necessités ajuda jo tampoc seria ella la primera ni la segona persona qui buscaria. mai ho hem sigut l'una par l'altra ni ho som ara. la relació d'amistat que ens uneix és forta, sí, però hi han vincles amb altres persones encara més forts.
això fa que senti la necessitat d'ajudar-la o de fer-li saber que sóc allà pel que necessiti. encara que sé que per dabant meu hi ha més gent.

res, no sé, m'ha fet pensar això.
qu a la nostra vida hi ha persones molt importants
i les busquem quan tenim problemes, aquestes persones que es poden comptar amb els dits d'una mà.
però a la vegada hi ha gent que sovint..no sé, no les pensem. però que igualment són allà.

un dia estrany, avui.
no pensava escriure res
i si escribia seria sobre la primavera i les alteracions hormonals que provoca. però la cosa s'ha girat cap a un altre cantó.
algun dia explicaré lo de les alteracions hormonals.

Temps i força de voluntat

2009-04-13T11:32:00.000-07:00

Volia parlar de dos temes... amb el primer seré molt breu: el temps.
Sí, sé que el tema dóna per omplir llibres i llibres, estanteries plenes, però vull centrarme en un aspecte. Quan sabem que ens queda poc temps aleshores intentem fer el marim possible, tot el que no hem fet quan teniem tot el temps del món.
Això ja ho sabia, però es va accentuar o ho vaig notar encara mes el dia abans de marxar al poble. vaig quedarme al portal de casa del rober una bona estona. els dos fatal...i voliem aprofitar el temps, encara que fos en silenci abraçats, pero estar junts, quan en realitat ens haviem passat la tarda junts am altra gent,però junts.

jasta xD
EL SEGON Es la força de voluntat
Sempre estic dient-me "aina fes aixo, aina has de fer allò, eh?" i mai ho faig, sempre em quedo pel camí, o ni ho començo o me'n canso desseguida o soc massa vaga o qui sap. total, anava jo amb la bici pels camins de les muntanyes de massalio i vaig veure la muntanya que sta just deban casa meva, que es veu des de casa meva...es a dir, ta dban i a l'altra punta del poble, osigui k sa de creuar el poble per pujar-hi. total, vaig rodejar el poble per les muntanyes am la bici i vaig arribar al peu. vaig decidir pujar-hi. una estona despres es va acabar el camí, vaig decidir agafar un cami de cabres(per si no sabeu el k es, es un caminet d'uns 40 cm am tot de pedrotes i herbes i tot per on passen les ovelles i les cabres) i clar, am la bici al costat a la ma. a mig cami de cabres vaig dir-me "aina, ara no pots tornar enrere." s'acaba el cami de cabres, el tram final el més xungo que casi em matoxD total, un tros de pau i tranguilitat i veig que..no hi ha cami per pujar! tot de rocotes enormes i arbustos, ni cami de cabres ni osties
el tros que puc el faig am la bici al costat, despres me la carrego a coll i..xD les ultimes pedres havia de pujar la bici a la pedra i despres pujar-hi jo. i en aquells moments em recordava enmig del cami de cabres "aina, ara no et pots fer enrere!" pero no me n'enpenedia, volia pujar. arribo a dal i..com si fos una peli: l'arbre k havia vist des dabaix no era el mateix pi que veia desde casa, era la munanya del costat. em carrego la bici un altre cop i a caminar, per sort les dues muntanyes es comunicaven en forma de "c" i vaig poder arribar a l'altra muntanya sense haver de baixar de la primera.
plena de rascades, cansadissima, arribo a dal satisfeta i miro tot el poble.
despres em vaig deprimir perk no trobava sentit a aquella burrada, sang i suor pera res? xD pero vaig aconseguir trobar un cami rere uns camps que em va portar al poble (sort, perk per on havia pujat no es podia baixar) i vaig arribar a casa morta on m'esperava un bon plat de carn a la llosa:P res, uan historia de superacio personal, d'osties, que hi va haver (a la tornada baixava parlan am el rober pel mobil i em vaig caure..xD) i..totes aquestes coses..xD res, tonteries meves com sempre
apa salut! xD adeu!!

2009-03-23T15:12:00.001-07:00

Hi he pensat una mica..
i potser té raó..
potser hauria de parlar amb ma mare
i potser hauria d'anar al psicòleg..però no sé
crec que sé el que és i el que em passa

al principi deia "serà el síndrome premenstrual, el menstrual i el post menstrual" despres em vaig inventar el "pre-premenstrual" i el "post-post-menstrual"...u.u

són les decepcions constats
de mi mateixa i de la gent, pero sobretot de mi mateixa
i l'estres fa que les vegi.
l'estres fa que em posi unes metes i uns objectius que després no compleixo per la meva falta de força de voluntat.
i després fa que esperi impossibles, esperi massa i em decebi per qualsevol xorrada.
i qualsevol xorrada se'm fa un món.
i per qualsevol cosa el món se'm cau a sobre, d'una simple mirada em monto una història que sempre va cap a mal..
ja sé el que em passa
per fi ho veig clar.
i ja se per què ploro dia si dia no, per això, per les xorrades que se'm fan móns. i m'intento dir a mi mateixa "aina, que no hi ha per tant, és una tonteria!" i ho se, jo, que és una tonteria, pero no puc evitar posar-me així i sentir-me fatal.
si això no passa després de la selectivitat potser si que demano ajuda. i seguiré martiritzant el rober com sempre ho faig, que no sé com m'aguanta...
ja ho he dit
algun cop m'hi havia parat a pensar pero no li havia donat massa importancia
potser si que en té, la gent no plora tan sovint..
la gent no plora. jo no plorava, abans...
no sé. jasta, ell vol que parli abans, però no. si després de la sele no m'he tranquilitzat demnaré ajuda...jasta dit.

2009-03-19T02:10:00.000-07:00

aAAGH!
que em deixin en pau!
u.u
sembla que la gent ha decidit posar-me nerviosa i presionar-me...tots a la vegada i per tots cantons, entre po i massa, tot el que faci està malament!
-què?? encara no ho has fet am el xurri??- diuen uns...
- què?? què dius que has fet ja am el rober??- diuen altres

u.u doncs deixeume en pau!
faré el que em roti i quan em roti... i estc farta perque faci el que faci sembla que algú se m'ha de tirar al coll...
ja ho he dit
només dues persones, la bea i la mireia, han sabut escoltar-me i respondre els meus dubtes..que si ho explico és per algo, no per que em jutjeu i em pressioneu ni res..
- Fes el que calgui i el que creguis i el que et vingui de gust..amb seny.
això, aquesta resposta. ni que us escandalitzeu i em poseu "aquella" cara que em va posar l'hector ahir que, sincerament, em va fotre moltissim
ni que em mireu com una monja que té el seu novio a pa i aigua
lo dicho
fare el que hagi de fr i el que em vingui de gust amb seny i senyera..¬¬i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, que parli de mi darrere meu si vol, que faci el que vulgui...però a mi em deixeu en pau!

*Aina

La solitud: entre l’opció personal i la marginació social.

2009-03-15T11:34:00.002-07:00

És molt fina la línia que separa la solitud voluntària i la imposada per la societat, ja que, en moltes ocasions, l’una porta a l’altra.

Sol passar que individus decebuts o descontents amb la comunitat o, simplement necessitats d’espai i de temps per a ells, es tanquin en sí mateixos i optin per romandre llargues estones sols. Simplement per amor al silenci, a la tranquil·litat i la seguretat de trobar-se amb un mateix sense temor a ésser destorbat per algun indesitjable.

Per altra banda, el fet de tenir la necessitat d’aïllar-se i sentir-se sol pot despertar en els altres certa indiferència o desconfiança envers l’individu solitari, que fa que aquest tingui cada cop més oportunitats de trobar-se sol i menys ocasions per relacionar-se amb els altres. Si això es dóna amb molta freqüència, la opció personal pot esdevenir marginació social, de la qual és molt difícil sortir-ne.

Un altre cas podria ser el del marginat social que busca la soledat per evitar maltractaments per part de la societat, persones marginades que, en veure que no tenen més opció, veuen en la solitud la pau i tranquil·litat que necessiten.

Sigui quin sigui el cas que porti a la solitud, el que és cert és que és necessària, però l’excés pot portar molts problemes.

[Redacció que he d'entregar dimarts... què us sembla? fallus? merdes rares? ]]

compartint coneixements

2009-03-12T16:12:00.000-07:00

bé!
un cop més sola a la matinada passant coses.
M'ho veia a venir
avui estava decidida a acabar-ho i ho faré. M'ho he currat, he estat molta estona passant i no ho he acabat, mala sort! ara apechugar
no ho he pogut acabar per un motiu gran... a les sis quinze he anat a buscar el rober per ferli "classes" d'anglès...futurs, futurs merdosos... el molt idiota no s'havia mirat res, par lu tantu... s'ho ha agut de mirar allà, genial... però m'ho ha pagat! Ell s'aprofita dels meus coneixements (i del meu pobre cos T.T) I jo m'aprofito del seu desmesurat amor per l'arquitectura (i també del seu cos..de passada!!uajajajjajaja no..es conya, no m'ha/l'he violat (¬¬otro dia será))
res, que ell m'ha explicat tot el pla cerdà i totes les coses,s ecrets, coses qeu deixaran a la profe am un pam de nas, i jo li he explicat un parell de tonteries dels futurs, que odio, per cert... nom surten ¬¬

i així he passat dues hores gairebé, i per això estic aqui! a les 8 he arribat a casa i ha estat impossible recuperar l'ordinador fins les ONZE! ¬¬merda de germans.
Pla Cerdà enllestit, demà la profe fliparà amb els meus coneixements del Rober uajajjja!!
què em queda? 4.3 morfologia i paisatge urbà; els plànols. 4.4 i 4.5...(aquest ultim molt complex T.T)

apa gent..
que ja és cap de setmana gairebé!!:D

2009-02-24T14:07:00.000-08:00

T.T vull que la gemma tingui blog per poder respondre als seus comentaris!

2009-02-23T14:52:00.000-08:00

I.. setmanes més tard torno a escriure!
però és que escric només quan sento la necessitat de comunicar alguna cosa a "ningú", i mira, passa alguns cops cada algun temps!
Ahir va passar una cosa que em va fer pensar... sobre mi, sobre el meu estat, sobre la meva tonteria i sobre les coses del món en general.
Vam sortir a celebrar un aniversari.
El Rober es va rallar per una idiotada. aleshores no sabia per què era i vaig dir-me "Aina, ara quan puguis ves i parla amb ell"
I idiota de mi, vaig deixar que tothom se m'adelantés. Tres persones que jo sàpiga van anar abans que jo a parlar amb ell.
I això em va fotre molt...em vaig sentir fatal i vaig anar a demanar-li perdó, tot i que ell ni sabia per què li demanava perdó em va llençar una de les seves mirades... i em va destrossar, perquè era precisament per aquella mirada i aquell "aina, ara no..." que abans no havia anat a dir-li res, perquè sabia que m'ho faria i sempre que ho fa em destrossa, tot i saber jo que no importa massa, que se li passa, això.
I vaig estar, mentre ell va estar absent, malament.
era com "ell està malament, jo no puc estar bé" i no podia, és a dir, no és que m'intentes convéncer a mi mateixa, és que era un fet, el veia malament, em capficava, em rallava i no podia estar bé.
Al final em vaig decidir, el vaig raptar, el vaig acorralar a un racó lluny i amagats de la gent i li vaig explicar tot el que necessitava i li vaig arrencar per què estava malament. era una tonteria, però vaig aconseguir que se n'oblidés i que tornés a ser el de sempre.
Ara he après què fer en una altra ocasió.
Però el que em fot dedebò és el fet de que jo no vaig estar bé fins que ell no va estar bé.
com una...dependència.
bah, no sé com explicar-ho, la gemma sap el que dic.
res, reflexions meves que volia compartir...
encara que en realitat fotre'm el que seria fotre'm no em fot molt, només que em preocupa una mica això. Però, què hi farem? jo vaig aprenent d'aquests errors... intento fer-ho, vaja.
:) apa, merci per llegir aquest parrafón sense importància..

i ara una notícia: he deixat de mossegar-me les ungles.
o Això intento... des de dimarts passat que no me les mossego
avui...avui mentre roçava una ungla amb l'altra, cosa que faig molt ultimament que no puc mossegar-me-les, me n'he trencat una..es a dir, se m'ha fet una...nose, se m'ha quedat un troçet de l'ungla com se'm quedaven quan els hi fotia un mos. i he hagut de treure'l, clar, allo esgarrapa i molesta. i me l'he mossegat..per treure'l! però no conta, n? és a dir, ho he fet per treure'l, no per la necessitat de mossegar-me-les!
comença a notar-se en algunes ungles, ja!però va molt lent T.T tinc ganes de tenir-les llargues.
encara que potser no desapareix del tot la temptació de mossegar-les!
pero menys, no? suposo que em farà pena mossegar-me-les tan maques i llargues que les tindré xDD

res, reflexions meves..xD

Manual d'amore

2009-02-09T01:24:00.000-08:00

Així es deia una pel·lícula italiana que vaig veure un dia amb la meva mare...
i la veritat és que seria força útil...
Jo personalment el necessito..però passo de gastar-me diners en aquesta xorrada, sincerament.
Però esque aixo es més complicat del que creia
potser un dia et passes i ets agobiant, i un altre dia et diu que no sap si l'estimes tant com ell a tu.
i els dos..pff.. els dos et deixen pels terres.
amb el primer et sents com una idiota patètica
i amb el segon.. és com si no fessis bé el teu rol, com si no t'expressessis prou bé, i et preguntes com és possible que l'altre persona es pregunti això si l'estimes com mai has estimat ningú...no t'entra al cap.
I finalment, com em temia...
Tenia por al principi. Por de posar-me fins als genolls i no poder sortir-ne si tenia la necessitat.
Ara si que estic fins als genolls i fins al cap.
I ja no tinc por... totes les preocupacions han marxat, i em segueixo sentint idiota, però m'és igual reconeixer-ho. Sí, sóc idiota, estic idiota. m'és igual, jo sóc feliç, estic feliç!
I... tornem-hi! ja hi tornem a ser... em preocupa com d'efimera pot ser la felicitat. He estat molt de temps buscant-la, sí, estava contenta, fins i tot en alguns moments em sentia feliç, però em faltava alguna cosa, i ho sabia, i em torturava a mi mateixa perque volia buscar-la però no saba com
ara sento que tinc tot el que vull i penso quant de temps durarà aquesta felicitat que tant de temps he esperat. no ho sé, però passo de pensar-hi més. Ja m'he menjat prou el coco en tot aquest temps, ara toca viure.

el dia que em vaig enamorar d'una esquena

2009-01-01T13:13:00.000-08:00

Fa com un any o dos, d'això.
Estava jo al decathlon amb gent...probablement familia propera meva. Jo esperava fora del provador a que algú es canviés o jo que sé. Total, que em vaig empanar mirant un dels empovadors que tenia a la porta un home fent escalada. A cada porta hi havia una persona realitzant algun esport, en aquella davant meu hi havia només una esquena amb una mica de clatell i de cul i uns braços... i jo empanada mirant-me com cadascun dels musculsd'aquell tors nu es marcaven en la pell fosca de l'home... i deu meu, com se'm va caure la baba esperant!
Mai m'ha tornat a passar, aixo d'enamorar-me d'una esquena+clatell+cul+braços... però si tornés a veure l'esquenaper casualitat podria reconeixer-la!

2008-12-11T07:15:00.000-08:00

L'Aina és rara i ho demostrarà tot seguit:

2008-11-04T06:58:00.000-08:00

Últimament em sento creativa, amb ganes d'escriure, tu!
Avui, ara, escriuré sobre una de les meves "estranyeses", coses que la gent acostuma a fer i que jo veig totalmentl il·lògiques, encara que accepto, respecto i fins i tot podria dir que admiro el comportament d'aquests individus que em disposo a descriure.

Seré breu avui:
la gent utilitza el verb "estimar"(querer, tulof, etc) massa a la lleugera, segons el meu parer.
Bé, no és la utilització d'aquest verb el que em sobta, sino el context.
La gent diu "t'estimo"(te quiero, ailofiu) com qui diu "posi'm una barra de mig, si us plau". I a mi això em costa molt d'entendre.
Molt afortunats sereu si mai us he dit "t'estimo". Molt, ja ho dic ara.
L'últim cop que ho vaig dir va ser ahir i feia moltissim que no ho deia. De fet, crec que durant la meva dolecència he dit aquesta paraula menys de cinc o sis cops. I pocs a la cara.
Acostumo a dir-ho en un moment de tendresa momentania(he dit que era un moment? lo de momentània era per aclarir-ho). Ahir no venia a quento, feia dos minuts que cap dels dos deia res, estavem distrets en les nostres coses, no hi havia res a dir, tampoc era incomode el silenci, i em va sortir de l'ànima. I, com els altres cops que he pronunciat o escrit aquestes paraules dirigides a algú en concret, el moment abans i els moments que seguiren van ser molt estranys... en part agradables, en part angoixants.

Per això mateix, perquè em costa tant de dir-ho, em sorpren la lleugeresa amb la que algunes persones diuen "t'estimo", cada cop que es despedeixen d'algu al msn, o per qualsevol tonteria.

Bé, això és tot per avui, se m'ha acabat la creativitat fa estona, no sé si es nota.
Molta sort...
Us estimo
Tos vull molt
etc etc
(és un "us estimo" general i buit... no us penseu^^', és com el títol de l'actu de l'altre dia...)

2008-11-01T16:13:00.000-07:00

nova afició secreta desvetllada xD
NO, A veure..no es una aficio secreta..de fet no és ni una afició.
És una cosa que he fet avui per primer cop i que, mentre la feia pensava "coi aina, pots feru mes amenudu" però un cop finalitzada l'activitat m'he quedat "Ó.ô ja? això?"

Mirar pelis fetes amb presupostos LIMITADISIMs
he començat a veurela i dic "bah..no està tant malament..." i al final m'he quedat super extranyada..aixo? ja esta? no he pillat la metafoa(despres ho he llegit ) no li veia el sentit...
ha sigut molt estrany, he pillat la peli a mig começar i m'hi he enganxat...i la trama no és gaire apassionant..i el final... es el final més obert que he vist en la vida! esque... es com.. comença igual que acaba, es com un tub cilindric, comença i quan acaba es igual que al principi i no ha passat res...
i m'he quedat veient tots els credits sencerets i tot! I casualitats...la prota es deia Aina.. això m'ha cridat molt l'atenció. crec que és un missatge(bieen! per fi un missatge^^ ja era hora!) però no sé que vol dir, perque la prota i jo no tenim massa en comu
bé, reflexionaré sobre aquesta anècdota aquesta nit xD

;)passiube!

*Aina

Las lecturas secretas de Miguelito

2008-10-30T08:10:00.001-07:00

Unos pasos se acercan a la puerta de su habitación. Tan sólo tres líneas, dos. Los pasos suenan todavía más cercanos, unas pocas palabras y habrá terminado el párrafo. Cesan los pasos y, lentamente, la puerta se abre. El libro vuela por los aires hasta debajo de la cama. ¡Casi!

"Miguelito, cielo, ya hemos vuelto”. Miguelito responde con un gruñido (un proyecto de “sí”) sin apartar la vista del televisor fingiendo cara de concentración (la práctica lo ha llevado a parecer un maestro de la falsa concentración) mientras intenta matar a unos guerreros que se acercan al jugador dentro de la pantalla. Una vez más se ha escapado.

El libro que ahora se encuentra bajo la cama criará polvo hasta que Miguelito vuelva a encontrarse en la intimidad de su habitación. Todavía se pregunta el joven cómo tuvo el valor de entrar en esa oscura tienda al final del callejón y pedir el ejemplar que tenía en mente adquirir.
La televisión, las películas, los videojuegos,… todo. Miguelito tenía todo lo que los niños desean. Los regalos que los hijos piden a sus padres y que, poco a poco, substituyen a los libros que tan gustosamente devorábamos antaño. Miguelito, sin embargo, ha encontrado una pequeña isla en el mar de la tecnología que se ha tragado el papel y ha emborronado la tinta impresa. Él, al contrario que muchos de sus compañeros, ha sabido aferrarse a la palabra escrita, que le abre las puertas del mundo que ha sido cerrado a otros. Él es el dueño de su propia imaginación y no depende ni de pilas, ni de televisiones ni de nada más que un libro y una pequeña luz para poder disfrutar de su actividad favorita.

Miguelito no vive en nuestro mundo, pero podría. Su mundo y el nuestro son muy parecidos, podrían incluso llegar a ser uno mismo en un futuro no muy lejano. Gracias a Dios la lectura en nuestra sociedad no se encuentra perseguida ni penalizada, pero sí desprestigiada e infravalorada: se busca más lo fácil de entender, lo gráfico, que no haga pensar. Se prefiere lo ya masticado. Tal vez Miguelito exista en realidad.

pd: si tengo faltas de cualquier tipo avisadme...esto lo tengo k entregar en una semana;)

T'estime t'estimo t'estim

2008-10-28T08:05:00.000-07:00

Cada dia estimo més la meva llengua, xD no sé què coi em passa, a català molts cops em quedo escoltant la profe tota empanada i de cop penso "collons... si el que diu és veritat! la nostra llengua està en minoria comparada amb l'espanyola, ni premsa, ni televisió... encara que ho tenim millor que els bascos però...hem de fer alguna cosa!" i surto de classe super revolucionària! xDD això és perque aquests dies hem estat fent "sociolingüística" i tal^.^'

bé, avui ha plogut i porto tots els camals dels pantalons mullats, per això he posat aquest títol de flog
1- èrque és la tornada de la cançó "camals mullats" de LA gossa sorda!
2- perquè estimo la meva llengüa. es parli com es parli, per molt que uns diguin, cap de les seves variants és millor ni pitjor, totes tenen el seu encant i m'encanten, i com desapareguin....¬¬

aquí va la preciosa cançó de la que us he estat parlant durant les ultimes línies :) espero que us agradi!
http://es.youtube.com/watch?v=sQeuN6EVKGo

Cinc de la matinada no esperava que acabàrem pels carrers de Ciutat Vella tu davant i jo
darrere...

València banyada, camals mullats, València banyada

pel carrer de Cavallers dalt d’una bicicleta vella recorriem la distància i jo guardava l’equilibri fregan-te amb les galtes l’esquena

.. camals mullats .. fregan-te l’esquena,,

Carrer de la Pau, Parterre i Glorieta, semàfors de jutjats, frenada en sec i els dos a terra,

Somrius i et bese a la dreta, govern militar: hi ha un tio amb metralleta que ens mira molt mal... ja saps que passa

... t’estime t’estimo t’estim...
... t’estime t’estimo t’estim...
... t’estime t’estimo t’estim...

Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la Valencia de blanquita i Estellés

I hem fet música, mètrica, sàtira per cambiar els teus desitjos per matar els teus silencis

Finestres i balcons que no esperen Benet a la València de la Falla de Basset

I a cada barri se sent rebombori unim les nostres forçes...come togheter everybody!

retrobar l’espurna a l’altra cara de la lluna amb els veïns del Cabanyal i les veïnes de portades de la punta d’espurna.. l’altra cara de la lluna!!

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo vull veure una València on els carrers son de plata.. ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo soc pacient i per això me quedaré fins que caiguen... t’estime t’estimo t’estim...
I hem obert totes les ments i els portons de les cases...

Murs, de la metròpoli son de carbó les línies del metro la nostra presó

psss spray i les parets de colors qui observa als mossos bon observador

A la city li és igual per on surti el sol sap que si aixeco el cap nomes hi veig pols

El barri somriu per que no estem sols parem els seus pals exemple som molts

però cadascú en va al seu entorn xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món

Joventut i experiència referents potents des de Sants fins a València!

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo vull veure una València on els carrers son de plata.. ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo soc pacient i per això me quedaré fins que caiguen... t’estime t’estimo t’estim...
I hem obert totes les ments i els portons de les cases...

No hi ha tanta diferència a la ciutat de Barrots de ferro Barna, Sants, València, porten les seues credencials la Gossa Sorda, pirat’s sound sistema

No sentiu la olor a podrit de traició dies de mort i violència o es què algú ha dit el nom de València? El aire barretja de fem i solobre si som a terra la mort, la mort al metro dels pobres

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo vull veure una València on els carrers son de plata.. ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo soc pacient i per això me quedaré fins que caiguen... t’estime t’estimo t’estim...
I hem obert totes les ments i els portons de les cases... t’estime t’estimo t’estim...

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo vull veure una València on els carrers son de plata.. ... t’estime t’estimo t’estim...
Jo soc pacient i per això me quedaré fins que caiguen... t’estime t’estimo t’estim...
I hem obert totes les ments i els portons de les cases...

Cinc de la matinada no esperava que acabàrem pels carrers de Ciutat Vella. Camals mullats

2008-10-12T06:28:00.003-07:00

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA

¡QUIERO SER SOLIDARIO !

¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !

Tengo la ciudadania española. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.

NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como
en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.

Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!

(EN REalidad, no quiero ser solidaria, quiero ser extremeña:P)

*entrada irónica.

2008-10-12T06:28:00.001-07:00

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA

¡QUIERO SER SOLIDARIO !

¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !

Tengo la ciudadania española. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.

NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como
en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.

Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!

(EN REalidad, no quiero ser solidaria, quiero ser extremeña:P)

*entrada irónica.

2008-10-11T15:33:00.000-07:00

-Jo no vull anar amb la Neus... Jo vull quedar-me aquí, vull viure aquí tot el dia.
- Però aquí no es pot viure! que estaries solet tots els dies. Allà estan la Neus i els altres nens, la teva germana... i pots venir tots els dissabtes!
-Ja, però aquí és divertit.

que Filla de puuuuutaaa!!

2008-10-10T16:08:00.001-07:00

L'examen pel qual estava estudiant ahir mentre escribia el blog(bé, mentre l'escrivia vaig deixar d'estudiar durant un parell de minuts) ha sigut una putada enorme!

Les frases per analitzar amb paraules com "gracias a..." o "y encima también..." que no sabia que coi posar! a sobre llargues i enrabassades...
La literatura molt senzilla, però la gramatica s'ha passat...tots hi hem estat d'acord(sep, no ho dic jo sola xD)

així que repeteixo
URRACA! ETS UNA mala pècoraaaaa.........
¬¬
u.u

u.u Castellano es una mierda como una casa

2008-10-09T06:33:00.000-07:00

estoy estudiando castellano..que mañana tengo un examen u.u
odio castellano (sin determinante... no odio la lengua, odio la materia xD)
SI, VALE, Sé decir que "el" es un determinante(ahora como no lo sea..) pero se poco mas. Pocos, que coño es pocos? si depende del sitio donde esté es una cosa u otra... un pronombre, un adverbio..una mierda pinchada en un palo... u.u
creo que me pondré con literatura y dejare la gramatica para luego.
literatura: los textos periodisticos. :)almenos el tema no es complicado xD

;)salut i força al canut!!
*Aina

Ser professor és dolent:

2008-10-08T06:13:00.001-07:00

De debò ho dic, si esteu pensant en ser professors... repenseu-ho!
Pocs professors sans mentals he conegut a la meva vida... ho dic ja.

Per donar-vos un exemple:
Professora de Geografia, Antònia nosequè.
"A veure, `si els polítics no fan res per aturar el cambio climatico ni la contminación nosotros no podem fer-hi gran cosa, perque ells són los que controlan tooodo y deciden quién se encarga de cada cosa i per tant nosaltres no hi podem entrar."
(ningú li ha explicat mai que biliüisme no és obligatori demostrar-lo cada frase que es diu, ni tampoc que, per molt que cridis, si un alumne no enten alguna cosa, seguira sense entendre-la!)

Aquest era un exemple normal, ara va el TOP TWO de la meva llista de tocats del bolet:

Mariela nosequè... Filosofia (essent professora de filosofia no podiem esperar res mes)
Claro, porque no le vamos a preguntar a un preso americano o..de donde sea:
- Oye, ¿estás a favor de la pena de muerte? ¡Porque habíamos pensado en aplicartela!

Francesc XxX (no diré el seu cognom..encara que és dels únics que em sé) Història:
-I llavors... però no llavors de semillas, eh? llavors d'aleshores, entonces...
- És com anar en Bici, que mai s'oblida... Sobretot si és una bici estàtica!^^'
- podeu imaginar-vos els reis dins el castell mentre el poble francès intenta entrar-hi per matar-los, i podeu imaginar-vos a Maria Antonieta allà amb els seus fills tapan-los els ulls perque no veguin els alderulls de fora dient-los "distraieu-vos, no mireu fora, seguiu jugant a la DS"
- Sí, avui el porto a la butxaca del pantaló (un aparellet que té perque no li piguin els mosquits) perquè(se senyala la camisa i el lloc on hauria d'anar la butxaca del pit on duu sempre l'aparell, en la camisa que porta avui no hi ha) Esque si el duc aquí se'm cau.
Aquest ultim m'ha fet moltissima gracia xDDDD molt més quels altres...però haurieu d'haver vist la seva cara senyalant un vuit a la camisa dient que si se'l posava allà, fent el gesto de posar-ho dins la butxaqueta, se li queia xD

poden semblar molt ridiculs... però haurieu de veure'l en escena.

2008-10-04T17:16:00.000-07:00

Es la primera vez que escribire sinceramente y hablando con el corazón en la mano.
Anteriormente no había mentido, ero nunca me habia sincerado como pienso hacerlo ahora, ni habia puesto tanta emocion en el texto.
Ahora lo necesito de verdad, necesito que alguien me diga...cualquier cosa. O almenos hablar de ésto aunque nadie diga nada...
Estoy hablando con Rober, le he dicho que a veces se pasa con nosotros, nos tiene siempre que nos necesita, pero a veces nos contesta con frases del tipo "no, no voy a venir con nosotros, ire con la silvia y estos, entre la silvia y vosotros lo tengo claro" que nosotros nos quedamos O.o pero que se ha pensado?
he estado hablando con él de ésto, se ha disculpado, me ha hablado de sus multiples problemas familiares y me ha vuelto a enternecer muchisimo, luego me ha dicho que no nos considera sus amigos, que no confía en nosotros, cosa que ya sabía, alguien un día le hiz daño y ahora, dice, no puede confiar en nadie, ha dicho también"voy a decirlo xk es lo ke pienso, y no kiero ofender, po preferiria estar como antes, como a estas alturas del año pasado, osea sin amigos , estar solo, completamnete" aunque nosotros somos lo más parecido a un amigo que tiene. me ha preguntado si me he molestado por lo de que no nos considera sus amigos, claro, le he contestado que no... Pero me ha dolido muchisimo, no os lo imaginais. Pienso muchas veces que es un plasta y un poco aprovechado, pero siempre que nos necesite estaremos alli, y seguramente nosotros tambien podemos contar con él, pero que no confie en nosotros me sabe muy mal, me lo he tomado un poco como..una traición, porque yo sí confío en él, y él siempre me cuenta sus cosas, asi que habia pensado que a lo mejor empezaba a confiar en mi, pero no.
No lo sé, estoy bastante mal por esto. Idioteces, necesitaba que alguien me dijera algo.
Lo ultimo que me ha dicho? "No confíes en mi. En serio, no entiendo como aun sigues confiando en mí." "pues no puedes pedirme esto, yo sigo confiando en mi aunque no me consideres tu amiga" "pues te lo pido, es lo unico que te pido" u.u

11 SEPTIEMBRE, DIADA NACIONAL DE CATALUÑA

2008-09-13T08:58:00.000-07:00

El once de septiembre se conmemora en cataluña la gran resistencia en la guerra contra las tropas de Felipe V de Borbón, que acabó en 1714. Cataluña había estado hasta entonces una nación sobirana, a partir de ese momento (en Valencia pasó el otoño de 1707, en las Baleares el 1715(CREO) dejó de gozar de los derechos que había tenido hasta el momento.
Después de años de oscuridad y de decadéncia de la lengua y la cultura catalana llegó en 1932, durante la segunda rRepública española , el Estatuto de autonomía que recuperaba parte de sus libertades nacionales. Pero después de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco reprimió,como anteriormente había pasado con Felipe V, toda muestra de cultura catalana hasta el punto de convertirse en un genocidio catalán: no se estaba permitido enseñar en catalán ni comercializar ningun tipo de escrituras ni artículos en catalán, la lengua vehicular debía ser el "cristiano", osea, el español, si se incumplían estas normas se tomaban represalias. Se llegó incluso a fusilar al president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, el único presidente europeo fusilado por el nazismo-fascismo. En el 1979 se aprovó un nuevo Estatut d'autonomia de Catalunya, que dió al país unas libertades y unos derechos de los que antes no gozaba.

Y esta es la historia. Hoy tampoco hay gracias xD pero explica un poco las putadillas que nos han ido haciendo y tal. Lo he encontrado en algunos flogs, lo he traducido y mejorado (no se commemora una derrota, se commemora la resistencia!).

Mi 11 de septiembre fué así:
levantarme a las 9 y pico, ir a la plaza 11 de setembre y esperarme alli con los castellers a la 1 casi a tocar dos putas notas
después de esto ir a casa, pillar un bocata, mi senyera y pa bcn en tren
una vez alli comer, caminar, hacer la digestion y pa la mani!
^^ con una estelada de un palo colgando y la senyera de capa estuvimos durante la mani! cantando, botando, chillando, bailando con el david....^^
Y LUEGO al discurso a favor de la liberación de los presos, también se habó del maltrato que sufrimos por parte de algunos grupos políticos, de los manifiestos y documentales que nos faltan al respeto, de los políticos españoles y catalanes que no hacen nada NINGUNO, etc etc.

Y quién había alli? pues Oriol...^^' claro que si, a mi lado gritando "visca catalunya LLIURE", silvando cuando hacía falta, ...
y mas tarde al concierto de un tio aburrido, de la troba kung fu (que salió en noche sin tregua) y de l'elèctrica d'harma ^^como me gustan!
pero stuvimos solo dos canciones, luego corriendo hacia el tren, que entramos y estabamos empapados de pasarnos desde el arc del trionf hasta la plaça catalunya corriendo. Y quién estaba en el mismo bagon que nosotros pero en la otra punta? él otra vez ¬¬

Me lo pasé genial con Mirèia, David, Héctor, Marc, Joan y amigos de Marc y Joan^^
Y estoy deseando que llegue el próximo 11 de septiembre para volver a salir a la calle, ver que han desaparecido todos los fachas y que la calle es nuestra para gritar sin ser mal mirados, sin temer que algun bakala te venga a decir algo...

Cultura Popular

2008-09-06T16:05:00.000-07:00

Bién, hoy la cosa va de...cultura popular xD
Hoy David, Robert y yo hemos decidido ir a dar una vuelta despues de cenar, porque david había estado hasta hoy en la india y seguro que tenía muchas cosas que contarnos.
Hace dos días Héctor y yo pintamos unos grafittis en un parque y fuimos a enseñárselos, pero derreente oímos el sonido de unas grallas.
Qué era? un cercavila(pasacalles) de los castellers, cuatro grallas y un camión dando una vuelta por la ciudad. Vamos con ellos y me encuentro a mi amiga Helena y le comento lo de que quiero entrar en los grallers, me dice que hable con el cap de colla(cabeza de grupo) y me lo presenta, hablamos y me dice que vaya el martes al local. Después llegamos a un sitio donde hacen un concurso de hacer ruido con el porrón mientras se bebe vino, nos dan un par de tragos, nos vamos a cenar, volvemos mientras está dando los premios, nos dan un par de tragos más y... ale, a un concierto en la plaza Catalunya. Una vez alli descubrimos que el concierto es..de musica popular.
Música catalana, vasca, griega y de otras muchas otras culturas, cada una con su baile.
Nunca había imaginado que estos bailes fueran tan pero tan divertidos, que si damos vueltas en circulo, que si cogidos de la mano damos vueltas en pareja.... madre de dios! era genial!
y... qué había alli? un tío que sabía bailar todos los bailes (hasta el vasco, que era chunguisimo!) y.. dios, no podía dejar de mirarlo... cualquiera habría dicho que era un friki, iba vestido como los demás de su colla de geganters(que eran todos gente adulta o algun niño, ningun adolescente) y... no sé, bailaba genial, y en ese momento me habria encantado conocerlo y que me enseñara a bailar esos bailes...xD
Además, también he visto a mi amor platónico... es muy triste, pero llevo ya medio año con la tontería de Oriol xD no ayuda vivir en la misma ciudad. Él bailaba también, gitanes, otro baile popular, aunque prefiero los que tocaban esta noche :)

Pues eso, en resumen, la cultura popular mola un monton! Cercavila con las grallas, concursos de beber a porrón, bailes super frikis pero muy muy divertidos... :) y si todo va bién dentro de poco entraré en este grupo, los castellers, y seguiré más de cerca todas estas festividades.

Bueno, hoy me he enrollado, pero quería plasmar en el papel estos sentimientos que aun tenía frescos. dudo que alguien se lo lea, Demasiado serio, nada de humor, sólo anecdotas aburridas que sólo me interesan a mí. pero al menos yo me he quedado agusto :)

2008-09-06T11:03:00.000-07:00

A ver cuántos responden.
Esto es lo que se supone que debes hacer: por favor no seas malo y no arruines la diversión.
Copia(no reenvíes) este mail completo y pégalo en un nuevo mail.
Cambiatodas las respuestas por tus propias respuestas, luego envíalo a todala gente de tu lista de contactos, INCLUYENDO a la persona que te loenvió.
Pon tu nombre en Asunto.
La teoría dice que aprenderás muchas cosas sobre tus amigos y ellos sobre ti. Es fácil y entretenido.

1. Nombre completo
Aina Alegre Tudela

2. ¿Por qué te pusieron ese nombre?
nuse...a mis padres les gustaba...y els gusta

3. ¿Le pides deseos a las estrellas?
si estamos encima de una montaña unos cuantos amigos buscandolas sí. pero solo si se mueven.

4. ¿La última vez que lloraste?
nu macuerdo...del costipado cuenta?

5. ¿Pan con qué?
tomaquet! :P si se puede tambien con sal, aceite y un poquito de ajo.^^tambien mee encanta con allioli

6. ¿Te gustan los animales?
sip!

7. ¿Cuántos hijos tienes?
tres, esperando el cuarto...

8. ¿Colaboras con alguna ONG?
no de manera regular.

9. ¿Si fueras otra persona serías tu amigo?
ya lo he dicho numerosas veces. no. me caigo mal...(no es ironía, me caigo mal, lo prometo!!)

10. ¿Tienes un diario de vida?
jajajjajajajjaxD "de la vida"? nose, en mi flog cuento cosas...^^'

11. ¿Eres sarcástico?
me considero sarcastica a veces, sí..

12. ¿Saltarías el bungee=puenting?
:D si! me encantaria lo del puenting (que es un bungee?)

13. ¿Cuál es tu cereal preferido?
pff...nose xD esque yo no desayuno cereales...el trigo es bonito, en los anuncios se ve muy bonito y agradable al tacto, asi que diré el trigo8-)

14. ¿Te desabrochas los zapatos antes de sacarlos?
NUNCA, es una de mis normas, antes muero, atnes duermo con zapatos!!!

15. ¿Crees que eres fuerte?
en todos los sentidos, sí^^ soy super fuerte, soy super woman!

16. ¿Tu helado preferido?
pf..dificil, dificil.. diré CHOCOLATE pero...es una decision muy dificil! xDDD

17. ¿Cuánto calzas?
38-39

18. ¿Rojo o Rosado?
rojo

19. ¿Qué es lo que menos te gusta de ti?
que pienso poco(sobretodo antes de decir las cosas)

20. ¿A quién extrañas mucho?
a la gente de massalió y de holanda:S

22. ¿Qué color de pantalones y zapatos tienes puestos?
sin zapatos, tejanos azul claro.

23. ¿Lo último que comiste hoy?
he ido a un restaurante: mongetes i vistec(alubias, pero yo siempre las llamare mongetes!) y tambien pan con tomate y pan con allioli...y de postre helado..y tambien he chupado el exprendedor de jabon del lavabo (me encanta el jabon del restaurante...mmm!!)

24. ¿Qué estás escuchando en este momento?
a un dios: James Brown!

25. ¿La última persona con quien hablaste por teléfono?
el hector para kdar, pero no podia.

26. ¿Trago favorito?
sueps(no se como s escribe) de limon^^
con alcohol pechê amb taronja, pero no suelo beber jajaj no se escribir peche am taronja en castellano, es muy complicado........ peche con nar..... joer, pechje con naranj... joer! peche con NARANJA! cojones...

27. ¿Deporte favorito para ver por TV?
ningunu

28.¿Comida favorita?
los alimentos

29. ¿Final triste o final feliz?
de pensar, molan cuando ves los creditos enteros porque estas pensando en la peli...me gusta

30. ¿Tienes mascotas?
no aki, mi perra esta en el pueblo... vive alli

31. ¿Día Favorito del Año?
cualquiera en el que no tenga que madrugar

32. ¿Besos o abrazos?
depende de quien los dé

34. ¿Eres una persona alegre?
sep! me considero alegre^^

35. ¿Quien crees que te responderá?
xDDDDD responder? que es eso?

36. ¿El que menos crees que lo hará?
alquien que necesite algo para actualixzar su blkog/flog

37. ¿Qué libro estás leyendo?
uno de griego u.u

38. ¿Color favorito?
rojo...verde...AMARILLO(descubrí que es mi color) y otros, me gustan un monton! casi todos...

39. ¿Qué viste anoche en la tele?
los otros

40. ¿Rolling Stones o los Beatles?
both

41. ¿Dónde es lo más lejos que has estado de tu casa?.
Holanda^^!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ADÉU ANDREU!!!!!

2008-07-30T13:37:00.000-07:00

jueves 30 de julio..(aunque ahora es miércoles)
dijous 30 de juliol..(encara que ara és dimecres)

Ok, ha llegado el día!
Tendría que preparar una despedida bonita, currarme un texto para que vosotros al leerlo penseis "aix... se va una grande! que vacío nos quedará en el curazóng... podremos superarlo? qui´n sabe!!!"
pero..va a ser que no, amigüitos
me gusta poner amigüitos xDD y pronunciarlo mas!

me voi ar pueblo. Con los simpaticos abitantes de la franja de ponent... la frontera entre aragon y cataluña. alli la gente habla "raro" xD me encanta:P
total, que abandono temporalmente mi blog y diario y os dejo desamparados una temporada
espero que me recordéis con añoro y que lloreis mi marcha
;)que vaya muy bieeeen amigüitosss^^!!!!!

LLOREMOS TODOS LA MUERTE DEL FRIGO-PIÉ
PLOREM TOTS LA MORT DEL FRIGO PIÉ(O FRIGO PEU?)

ETC ETC Xd Me da palo pensarlo en inglés xDDDD

^^ale, como dice mi abuelo... a cascarla a martillué que dan pan y chulla!!!!

*Aina

2008-07-26T03:47:00.000-07:00

señores, señoras... esta es mi gralla:
^^a que es mona monisima?? xD
pues me la compré ayer por la tarde...pensé "a lo mejor dentro de nada cierran por vacaciones...mejor comprarla ahora por si acaso!!" y fuimos hector, david, amanda y yo a comprarla^^
la mujer se acordaba de que fui a preguntar hace un par de semanas:O!
y cuando llegamos a casa de hector para preparar la cena nos pusimos a tocar..xD sonaba fatal!!
despues de cenar fuimos a ver unos monologos y..diooos! que buenos! eran geniales xDDDDDDDD que risa!
de camino a casa ppor las afueras toqué la gralla un rato mas xD un trozo de "els segadors", himno de catalunya, porque lo habia oido tocar y pensé.."a lo mejor me sale!" y..pff.. y tambien untrozo de una cancion de obrint pas^^
pero lo mejor ha sido hoy, que aprovechadno que mis padres(que aun no saben nada de la gralla) se han ido a comprar he sacado la gralla y he mirado bien como se toca. aun no se tocarla bien, pero almenos no suena tan mal como ayer porque ya se como se sopla mas o menos y algunas notas! xD y els segadors... lo tocaba mas o menos bien! he mirado las notas hoy y estaban bien^^ xD que ilusion xD ASI QUE he ntentado tocarla entera y^^yuju!
tambien he tocado algunas otras populares que molan:P
y me estoy alargando mucho
asi que

salud a todos!
y recordad
Aina, una bilingüe y republicana! (véase...otra vez, una "versionización" de lo de "españa una grande y libre" versionada por aina... :P)

2008-07-25T07:47:00.000-07:00

a vegades trobo que l'esser humà es tan tan burro...
em fem pena... en un inutil intent d'imitar la natura que nosaltres mateixos hem destruit demostrem la nostra estupidesa.
Això pensava mentre, esperant per ultim cop el bus que m'havia de portar de la guarderia a casa, veia el carrer asfaltat, un passeig i arbres.
Intentem donar "vida" a un lloc que ja la tenia i que, per la nostra culpa, ha mort.
I un dia algú va dir "les plantes son vida, doncs donem vida a les nostres llars posan-hi plantes!"
i tots com formiguetes seguint el caminet que algú va formar un dia que va trobar una font d'aliment, anem a comprar-nos una planta d'interior per decorar les nostres cases sense vida.
La col·loquem, la mirem amb satisfacció: hem gastat estona i esforç en posicionarla correctament i..que li toqui el sol, sobretot!. I aleshores, sospirant pensem "això és una altra cosa... que bonica que queda!"

Res, estic enfadada amb el món i veure com l'acera es trencava i imaginar que la vida que va aixafar volia reneixer m'ha fet pensar.
També m'he mig enfadat per culpa d'alguns comentars del meu flog.
Tu dius una cosa, una altra persona la malinterpreta i en dóna la seva opinió i quedes com una radical feixista catalanista nazi... així. M'he sentit bastat incompresa i m'he enrabiat.
Apa
Salut...

i recordeu
Aina, una bilingüe y republicana(véase "españa, una grande y libre" versionada por aina)

perdona estefi per copiar-te la ideade copiar-se dels escrits que diuen "véase" al marge inferior o entre parèntesi per aclarir una cosa que pot donar lloc a confusions.

2008-07-21T06:05:00.000-07:00

Mi escrito de hoy será sencillo.
Pero voy a colgar un video!
Que sólo he colgado uno en mi vida!
Y QUÉ VIDEO!!!!!
:D
^^
xD
cuando lo hice fui tan feliz...no por hacerlo, sino por poder hacerlo..es decir, fuí feliz estando en el sitio, e hice un video para rememorar ese momento de felicidadxD

vOY A colgar un video que grabé el sabado y he ido haciendolo este fin de semana.
En él podréis ver algunos de los rincones más bonitos de barcelona:
- El barri del born... callejuelas laberínticas al lado de la catedral... me encantaría vivir allí y saberme esas calles de memoria. Lo malo? que hay mucho turismo cerca y..que si me supiera las calles no tendría tanta gracia entrar y perderte, girando por las esquinas que te parezcan más perdidas o buscando caminos desconocidos que te lleven a un lugar que tú no quieres saber.

- Otro sitio bonito donde estuvimos fué el parc de la ciutadella.. Allí nos tumbamos a descansar y hacer la digestión... El lago estaba verde... pero era bonito igual!

- Y luego bajando la rambla hasta el puerto.

AQUÍ OS LO DEJO,
que lo disfrutéis!

MÚSICA: SOTA EL SEU CEL- Obrin Pas (bajo su cielo...abriendo paso xDDD dios como suena el grupo en castellano..xD)

2008-07-20T16:40:00.000-07:00

Tengo un problema, una batalla interior que no puedo resolver...de momento!
Y es que el bilingüismo mola que te cagas(bueno, al menos a mí me mola que me cago) pero tiene también sus inconvenientes!
A parte de ser una incomprendida social por estar mal de la cabeza, soy una incomprendida social porque la gente no entiende lo que digo!
Iré al grano: Mi dilema moral es... en qué puto idioma escribo?
Pienso la mayor parte del tiempo en catalán, y me siento más catalana que española, también intento defender mi lengua y todo ese rollo porque está comprovado (por mí...sí, sé comprovar cosas, vale?) que esque la gente pasa de tí! osea, subo al bus y digo "aquí puc comprar la targeta de 10 viatges?" y me dice "sí, pero sólo te servirá para el bus, eh? no podrás ir en tren."
En ese momento pienso yo "pero..si tu me hubieras hablado en castellano te habría respondido en castellano, por qué no haces tuú lo mismo? Y situaciones como esta día a día. Así que me siento un poco obligada a defender mi lengua por esta y muchas otras razones.
PERO! pero..siempre hay peros...no hay peros que valgan..sí los hay! ahora expondré un pero..un segundo, que lo expongo: yooooo conozco gente de fuera de los territorios de habla catalana (no digo catalunya porque chey me entiende y es de valencia..bueno, que me lio, coño) y entonces..estas personas no me entenderían si escribiera (como he hecho en antiguas ocasiones) en catalán.
Hasta el momento sólo conocía una persona con flog, ésta era Estefi, y ella me entendía escribiera en la lengua que escribiera (sobre entendiendo que sólo podía escribir en tres lenguas de manera comprensible). Pero se ha dado el caso de que he conocido gente no habitante de ninguna región de habla catalana.
Ahora planteo mi pregunta:
¿Qué debo hacer?
Escribir en catalán y sentirme en paz conmigo misma pero sentirme mal por la otra gente y por no poder compartir lo que pienso con ellos...
O escribir en castellano y que otras personas puedan entenderme, pero sentirme a la vez un poco mal por no poder escribir en mi lengua?
Tambiébn podría escribir en un mismo post en las dos lenguas, pero sería un trabajo!
Y podría escribir un día así y otro asá....
Votad, españoles, para que el mundo sepa que...lo que españa vota..va a misa!
xDDDok..yasta
gracias por leerte esto (estefi) y si no eres estefi... dame tu direccion que te envío unas flores que eres la primera persona no estefiniana que se ha leido esto xDDD

chey sé que no serás porque está de vacaciones:P pero si llegeixes això, que et vagin molt bé les "vacances obligades" ;)

*Aina

2008-07-20T11:54:00.000-07:00

juego: felicidad

http://espiineete.blogspot.com/ m'ha nominat!
^^'gracies chey per nominarme..m'has aixafat la tarda..que ironic xDD
es conya, tant de greu no m'ha sabut xD nomes mhafet una mica de pal
REGLAS:
1. Escribir 6 cosas sin importancia que nos hagan felices.
2. Poner el enlace de la persona que nos ha elegido.
3. Poner las reglas en el blog.
4. Elegir 6 personas para continuar el desafío.
5. Avisar a esas personas, y dejar un comentario en sus blogs.

COSAS SIN IMPORTANCIA QUE ME HACEN FELIZ:
1. Pasar por delante de una tienda de musica y ver en el aparador una gralla. Imaginarme dentro de un tiempo tocandolo con un grupo de gente uniformada. Lo del uniforme sí que me hace ilusion xD me imagino con els castellers, yo con el pantalon ese y la camiseta dels castellers y... espardenyes i faja! xD no sé, suena muy ridiculo pero me hace ilusion:)
2. Escuchar musia...depende de la musica claro. pero obrint pas siempre me pone de buen humor^^ De muuuy buen humor
3. Perderme, como hice ayer, por las calles estrechas de alguna ciudad o pueblo sin importarme no saber volver o estar allí dentro rato y rato! Esa sensacion de "ahora hago esto y..si me pierdo da igual! y si tardo horas da igual!"
4. Va un poco ligada a la anterior. Tener todo el tiempo del mundo para hacer algo que quiero hacer. Sin tener que estar pensando en "despues tengo que hacer esto o aquello", simplemente hacer eso y ya está.
5. Mirar al pasado y pensar "joé, aina, tenías todos los numeros para llegar a ser una persona con problemas mentales y deficiencias notables " y mirar ahora y ver que no tengo deficiencias totables:)
6. Entrar en casa y descubrir que no hay nadie y recordar "hoy..no habrá nadie!" y saber que tengo unas cuantas horas de libertad absoluta que llenaré con canciones a grito pelao.

Yo sólo nominaré a EStefi! de echo no conozco a nadie más a quien pueda nominar que no me haya nominado! :P Ho sento estefi..la vida és dura, ho saps!

2008-07-12T13:52:00.000-07:00

:D hola amigüitos!
avui hem anat a veure una peli que es diu "amor y otros desastres" a casa la gemma. la peli està força bé^^!!
però no escric això per explicar què tal m'ha anat el dia, sino per informar-vos que...tatataxán!! tinc noves mascotes..bé, la notícia és que tinc mascotes!!!
La veritat, no sé si us haureu sorprès. si us heu sorprès quan heu legit això vol dir que sou estúpids. molt, perquè era evident que tenia mascotes. crec que és més fàcil veure que tinc mascotes que llegir que tinc mascotes, però en fi, la gent és així.
si no us heu sorprès m'agradaria felicitar-vos per la vostra astúcia de "zorru" que teniu.
voldria presentar-vos-els, als meus nous amigüets:)

Manolu el tigre: Podeu rascar-lo o alimentar-lo, és molt maco^^ el meu primer animaló!
Atoniet l'ànec: És bastant golafre, el molt cabró. li dones el pa i se'l fot senceret!
Ramón el mico: lo difícil és donar-li el platan sense que caigui de l'arbre, animaló...!^^'
Ricard el punxes: la veritat, gràcies al ricard he descobert que els eriçons mengen maduixes!
Tomàs Ramírez de la Rosa l'hàmster: No tinc comentaris a sobre de l'hàmster, el seu nom ho diu tot :)
Eulàlia the turtle: ho poso en anglès, sona guay! la tia és lenta lenta per menjar..
Maria la porqueta: és bastant trujota, i la pots utxar(cosa que agraeixo de tot cor!)
Eugènia la wolfa: wolfa :) s'aseu si li toques el cul..i també s'empasa tot el filet a la primera, la molt wolfa!

Apa, després de presentar-vos els meus animalons me'n vaig a seguir amb el que feia..osigui..adoptar animals
xD es conya, crec que per avui ja n'hi ha prou!

Que vagi molt bé a tots!!;)

Salut, cony, que no en falti!

2008-07-07T11:28:00.000-07:00

BONES GENT!
ei, record? des de la primera-segona actu que no actualitzava tant seguit...
i en català..ho he pensat millor i crec que no em vendré xD
voldria explicar una vivència personal. Avui fora conyes.
AHIR vaig anar al concert d'Obrint Pas. és possible que no conegueu el grup, us disculparé... no teniu per que coneixer-lo, però és un grup de puta mare!

La primera cançó que vaig escoltar va ser "la revoltade l'anima", quan tenia 10 anys. més tard "avui com ahir" i "la flama", al 2002 les dues primeres i al 2003-04 crec la ultima. Més tard va desaparéixer. Quatre anys més tard torno a recaure, em vicio a "benvinguts al paradís" i em paso tres mesos esperant que vinguin a Terrassa, una de les capitals de ma comarca, a tocar un concert.

Un concert que mai oblidaré, o espero no oblidar mai. però els punts més remarcables no són els balls a empentes ni els cants a crits...

Parlaren de la llengua, En miquel ramos crec que es diu el teclat va dir una cosa que també espero no oblidar mai "Em sento orgullós de parlar català, però també de saber castellà". Així que no hem d'oblidar que som molt MOLT afortunats de saber parlar dues llengües de naixement. Cal remarcar també la distinció que fa entre "parlar català"i "saber castellà". Que sempre es tendeix a decantar-se per una :)
L'immigració. Aquesta gent que busca noves oportunitats, que són capaços d'abandonar la terra que els ha vist créixer per endisar-se en una de nova i desconeguda, deixant enrere el seu passat i afrontar les dificultats en una nova llar tot i sabent que la cosa serà molt difícil. Al arribar aquí els foten a la garjola, Jo sóc filla d'immigrants Murcians i Aragonesos, molts dels nostres ascendents van haver de marxar fora per buscar una vida millor. Amb això vull dir (i amb aquestes paraules ho deia el Miquel) que els immigrants són persones valentes i desesperades que mereixen un respecte, i que el nostre passat és l'emigració, i pot ser el nostre futur, i afegeixo jo que si no fos per l'emigracio dels nostres ascendets nosaltres no seriem on som ni qui som.
Últim, la llibertat. Llibertat per parlar la llengua que vulguem, sigui quina sigui, sense prohibir als altres expresar-se en la seva, respectant la llengua que usen els altres i demanar respecte per la nostra.

Per acabar voldria dir una cosa, és posible que calgui lluitar per torbar el respecte, enfrontar-nos amb dificultats com insults (ara, lo de catalufa ja no m'ho prenc com un insult^^') o males mirades, però NO podem rebaixar-nos a la VIOLÈNCIA.
NO a la LLUITA ARMADA. Hi ha altres maneres.
Cal ajudar els immigrants a integrar-se, facilitar-los l'aprenentatge de la nostra llengua que els obrirà moltes portes.
Si fa falta, en algun moment, lluitar per a la nostra llibertat(no em refereixo a l'independència, sino a la llibertat d'expresió entre d'altres) hi ha moltes altres alternatives (aturades, manifestacions, encara que jo em decanto per les aturades massives de coses, xD m'encanten.. xD no sé per què..però em veig a mi damunt d'una muntanya(posem-hi montjuïch) rient a crits mentre sota meu, a barcelona, milers de persones han parat el transport, no han anat a treballar, l'economia capitalista s'enderroca per moments... xD no sé, m'estic emocionant ara mateix :'-) jejejej )

bé, per acabar un video grabat per mi ahir al concert de terrassa. Es veurà una hombra a damunt a vegades, és la meva mà, que plovia xD per sort no plovia prou com per suspendre el concert^^

Salut companys!

VIDEO: Paraules de Xavi Sarrià(anda, com la parada del tren!) abans de cantar "caça de bruixes", un parell d'estrofes(iguals^^') de la cançó i la tornada.

Quita, coño, que me tapas el sol!

2008-05-16T09:31:00.000-07:00

ieeep!!

perdonad...he tardado demasiado en actualizar (no sé ni por qué me molesto en pedir disculpas...) aunque.. de hecho puedo hacer lo que me salga de...!, este es mi blog, nadie está esperando ansioso a que suba algo,(véanse los comentarios anteriores).

Os (por qué hablo en plural? podría borrar la palabra "os" y escribir simplemente "te" pero..me da palo estirar el dedo anular, que es l que uso para borrar, curioso, no?) total, que me voi por las ramas...

hablando de ramas! estoy leyendome "el barón rampate" :) gran libro, lo recomiendo. Un chico de 12 años que se rebela contra su familia y decide vivir encima de los árboles lo que le queda de vida(si tiene 12 años podemos contar con que le queda bastant tiempo de vida, almenos eso espero yo, ya que la muerte del xavalillo supondría el final del libro!)

me vuelvo a ir, y esque no había pensado nada para escribir, voy escribiendosobre la marcha, tan sobre la marca que he dejado el "os" allí sin continuar la frase, por qué? porque no sé que quería decir mientras escribo... coño ya sé! sí...lo de escribir en castellano, que por qué? porque a ver si así tiene alguna visitilla más, soy una vendida. Lo reconozco... no merezco ni la vida... si no fuera yo misma, me daría una buena paliza por vendida.

y para hacerlo aún más bonito subiré un dibujo hecho por mí. a ver si lo vendo a un periodico o algo xD

va del señor Diógenes... para quien no sepa quién es, diré que era un griego(era griego? espero que sí, si no la estoy cagando...)que vivía en un búnquer..o algo así. total, que vivía en pelotas allí y el tío era más feliz que un gínjol!(expresion catalana, pero no se como se dice gínjol en castellano...ahora sí! sabe de puta madre, recomiendo comer gínjols todos los finales de invierno, que es cuando salen del arbolico de mi tia xD) sin nada material, sólo él! y la gente lo admiraba! íncluso el gran Alejandro Magno(sÍ sí, como el helado! sieske...qué cosas, eh?) fué a verlo y él le dijo que se apartara, que le tapaba el sol! menudo tío! era un cínico (por eso se le llamaba Diógenes el cínico... House, Vilches, el doctor ese de Scrubs y muchos otros doctores fueron discupulos suyos!)

TOTAL que cuando dibujo..suelo poner la cara de los personages que dibujo. así que no os mireis demasiado rato el dibujo y no me imagineis..xD sobretodo!

Setmana santa

2008-03-24T11:08:00.000-07:00

PERDONEU!

he trigat massa a actualitzar, més d'un mes, ho sé, ho sé, i aquesta setmana santa he fet penitència per això (sí, una gra penitència! No m'he gastat més de 10€ en xuxes i al bar!!).

LA VERITAT és que lo de la penitència... ho relaciono amb aquelles preadolescents que s'escriuen amb un cutter(o amb un llapis molt afilat que vindria a ser el mateix) el nom del seu enamorat al braç. Per sort poca gent ho fa! poca gent en relació a la densitat de persones que hi ha actualment a Espanya.

Però jo no m'hi posaré, en els assumptes de la gent! Aquí que cadascú decideixi el que és millor, i us dic una cosa, un Déu que, pel fet d'haver-te donat cent mil milions de cops a l'esquena amb un enorme fuet amb punxes de ferro, et lliuri del purgatori o t'obri les portes del cel... jo crec que és uuuuna mica xantatgista, no?(que això de les portetes no ho fa ni ell! que té un tio que es veu que es diu Sant Pere que li fa! que dius, ostia, tio, que ets Déu! pretens fer-me creure que un tio que necessita un senyor vell de barba per obrir una puta porta és capaç de decidir on passaré la resta de l'eternitat?)

Però bé, no ens hi posarem molt en el tema de la religió... Que un dia una tia que es veu que es deia(o diu, depèn del que Déu hagi decidit fer amb ella... Déu o algun dels seus súbdits que son els que de veritat s'encarreguen de les coses importnats) Elena.Doncs aquesta tal Elena es va enfadar amb mi per un tema de religió, era una tonteria, jo sé que a vegades em passo amb depèn de quins temes i tal però allò de veritat que no era res! Si esque el fanatisme no porta enlloc. Mal d'esquena, túniques tacades de sang i un enorme pot buit de Calia Oxiaction!

A més a més, que la Cristiana no és la vertadera religió..! ha matat més gent la inquisició que el nazisme.

La verdadera religió és el Citosolisme

busqueu-ho al google i ja veureu

citosol's faith.. busqueu-ho, busqueu-ho!!

Penso per mi mateix... oi?

2008-02-04T14:18:00.000-08:00

Anava pel carrer caminant cap a casa i he sentit una senyora gran parlar sobre la dona. He descobert el que ja sabia, però que tenia oblidat... que tenen una visió diferentdel món que nosaltres. I si entre nosaltres ja tenim diferents visions, amb ells encara és major la diferència.
Aleshores he pensat sobre el tema i he recordat un comentari que vaig llegir un dia... un home que deia "yo a mi hija de 4 años le enseñaré a odiar a los catalanes". És possible que així a priori no hi trobeu cap relació... Però si profunditzem més trobarem que, en els dos casos, la manera de pensar de l'avia i la nena han estat o estaràn determinades per alguna cosa.
L'avia té una visió del món i una manera de pensar que son fruit d'anys d'experiència i de diferents influències, la nena també tindrà una manera de pensar determinada per diferents coses.
Així doncs, creiem que tenim una manera de pensar nostra, pròpia, quan en realitat, és obra d'un seguit d'influències que hem anar rebent durant la nostra vida, per curta que sigui.
El primer que determina la nostra manera de pensar són els pares i familiars més propes... i després la nostra societat i les nostres experiències.
Pensem per nosaltres mateixos, sí, però perque hi ha hagut un seguit d'estímuls que han fet que nosaltres pensem així. Depèn del que haguem viscut que sentim llastima o indiferència per un gos abandonat.
Així doncs, podem considerar que ningú pot triar la seva manera de pensar ni canviar-la... o sí?
Posem per cas que jo crec que sóc una mala persona.. m'agrada veure a la gent patir. Arriva un moment en el que dic "Aina, has de ser bona persona, a partir d'ara deixaras de fer patir a la gent i aniras a fer de voluntaria a... l'asilo aquet... bon lloc per deixar de veure gent patir, no?". Què ha fet que canviés la meva manera de veure el món? Pot ser en aquell moment res, però en algun moment algú em deu haver dit que el que feia no estava bé, o en algun lloc he d'haver vist que hi ha una altre punt de vista que no és el meu i que podria adoptar com a meu per millorar la meva vida.
Creiem que tenim llibertat, però no la tenim. Cada moviment, cada paraula, cada acte, cada pensament que fem ha estat modelat pel nostre entorn per aconseguir el que som. Si aquell dia no haguéssim vist com aquell equatorià pegava aquella noia, potser ara no seriem racistes. Si no haguéssim tingut un gos i l'haguéssim vist morir entre els nostres braços, potser ara el que sentiriem pel gos abandonat no seria llastima, sino indiferència. Potser si no ens haguéssim trobat en una determinada situació, ara no seriem la persona que creiem ser.

Aclarin-t'ho tot, no pensem per nosaltres mateixos, pensem el que el nostre passat ens fa pensar.

Segona!

2008-02-03T04:54:00.000-08:00

He pensat que un Blog amb una sola entrada era molt soso i necessitava vidilla, així que he optat per, rapidament, escriure la segona entrada!

Vale, es veritat que fa menys de 24 hores des de la primera publicació, però això del Blog fa il·lusió al pricipi!!!

En la meva primera publicació parlava del Dani Mateo i el seu Blog, això pot portar malinterpretacions... M'encanta el Dani Mateo, el trobo un tio de puta mare, dels millors còmics que existeixen actualment... Però de qui realment soc fan (he encarregat el meu carned de fan! a veure quan m'arriba...) és de l'Ángel Martín.. de debò. És estrany que en no hagués parlat d'ell abans, perquè em passo gran part del dia parlant d'ell.

Però ja parlarem d'ell en un altre moment... ara he de centrar-me en la meva segona publicació del blog! Perquè tinc ganes de veure com queda.

He d'estudiar història, que no he obert el llibre en tot el dia i.. (perdoneu que tinc set, ara torno)
... val, gràcies, val, deia que no he estudiat en tot el dia.. ni en tot el cap de setmana! Perquè a qui se li acut posar examens la setmana de carnestoltes? En quin cap cap?

Però bé, relaxem-nos, que aviat vindrà la Emekor(que ningú em pregunti com es pronuncia), que es la noia de l'intercanvi holandesa i tot s'acabarà i tindré deu dies ben relaxats (relativament relaxats, ja que hauré de parlar en anglès tot el dia :O)

Bé, gracies pel temps i l'atenció... Sento el meu poc domini del Blog altre cop. Suposo que, com tot, amb la pràctuca es millora.
Intentaré imitar més al Dani en una altra ocasió.

Inexperiència i exemples

2008-02-02T15:21:00.000-08:00

No sé absolutament res d'això...

La veritat és que ha sigut un impuls això del blog. Estava parlant amb l'Estefi sobre pàgines web i he deicidit fer-me'n una, però he optat pel Blog, menys complicat, no?

Com ja he dit, en sé ben poc dels blos. M'acabo de passar per un i, per prendre exemple, m'he passat pel blog del Dani Mateo. Sí, vale, ell és famós i tal, però per prendre exemple millor mirar cap amunt, no?

Prendre exemple en realitat què vol dir... posar-ho en pràctica després? És a dir, jo entro en el Blog del Dani i miro. Després entro en el meu i aplico els coneixements adquirits en el seu Blog. És això? o és entrar en el seu blog, mirar, i després fer el que et dóna la gana perquè no tens ni l'esperiència ni el talent del teu model?

En el meu cas, he entrat, he mirat, i estic intentant posar en pràctica el que he après.

Una pregunta, algú ha somrigut? ni una mica? ni un trosset de dent se us ha vist mentre llegieu això? xD de fet seria el normal, no he escrit res graciós.

Així que demano disculpes per haver det perdre el temps de les persones que han llegit això. Prometo pensar alguna cosa per la meva proxima actulització que sigui minimament interessant, ja que tot ha estat molt precipitat.

Bé, fins aquí hem arribat.

Com diria el Montilla de Polònia i tenint en compte que són dos quarts d'una de la matinada...

Bona Noch!