divendres, 29 de maig del 2009

:)
^^
estic en un moment mol bo de la meva vida crec jo xD
amb..nose, molta ilusio..per fer moltes coses!
vull... nose xD TINC moltissimes coses al cap pr fer, aquest estiu! no coses concretes ni activitats, que tambe. em refereixo a que..nose. estic en un moment de la vida que dic..soc feliç.. crec:) tot em va bé. sempre es pot demanar més, és clar! però estic...genial. tinc tot el que vull i tot el que necessito. i aquest estiu intentare apropar més allò que vull i necessito i tinc més lluny..sortir més amb els amics, per exemple. recuperar el temps que durant aquests dos anys no hem pogut aprofitar junts. i buscar alguna manera de treure'm uns dinerons:) i la gralla...tinc també moltes coses per aprendre que vull fer:)
es..no sé, sento que tinc el que vull, però a la vegada tinc moltissimes ganes d'aprendre moltes coses.
vull anar a la uni i aprendre! vull..progressar amb la gralla amb el nou professor, tinc tot un estiu per dbant per compartir amb el rober, per apropar-me als meus amics..que durant aquest temps han estat una mica lluny.
ara, aquest estiu, snto que tinc molt per fer... i em sento molt bé!
primer objectiu: la sele. i a partir d'aqui ja puc començar!

dilluns, 25 de maig del 2009

quan va obrir la porta i em va veure... quina cara. espero no oblidar-la mai, la seva cara de sorpresa, d'alegria...vaig avançar una mica i em va abraçar molt intensament, respirava molt ràpid (més que jo, que havia pujat corrent des de casa meva), i em va donar un petó que em va agafar per sorpresa... tan intens com l'abraçada anterior.

- ..Me acabas de hacer la persona más feliz del mundo...
vaig somriure i el vaig mirar als ulls. aquelles paraules... feien que tot tingués sentit. hauria pujat cent vegades el carrer safir corrent com ho havia fet per sentir que les deia, per fer-lo feliç.
- tengo ganas de llorar- era cert. coneixia bé aquella cara. somreia, però tenia els ulls molt vermells. i aquella mirada...
- llora.
- no...ahora no. ahora mismo...no.
vaig passar-li la mà pel coll, després per la cara, sota els ulls, el vaig mirar i el vaig abraçar.

ha sigut sort, tot ha jugat a favor meu:)

les petites coses fan que la vida tingui sentit.
m'encanta