divendres, 8 d’octubre de 2010

Amor/Odi

Bé, a arrel d'una conversa que vaig tenir amb algú l'altre dia, començaré a explicar una cosa que porto pensant força temps.
No sé ben bé com enfocar ni introduir el tema, he estat pensant moltes vegades i cada vegada se m'acut una manera diferent, però després a l'hora de posar-t'hi ja te n'has oblidat i no se t'acut res.
Anava a parlar sobre què és el que mou els nostres actes, el que ens guia. Això ja ve de lluny, però amb aquestes coses que han passat últimament ho he tornat a pensar aquests dies.
Crec molt sicerament que el que ens impulsa a fer X o a fer Y és l'amor/odi... tot i que jo no parlaria t'ant d'odi, sino de "contraamor" però això són termes teòrics, vull dir, que no entrarem en com denominar-ho i tal.
Primer de tot, anem a analitzar les coses importants, les decisions, a això em refereixo quan dic que l'amor/odi ens guia a l'hora de prendre decisions. Pensem en les decisions que hem pres: decidir una carrera, acceptar o no una feina determinada, una activitat després de les classes, apuntar-nos a un curs, fer aquest plat per dinar... ho fem perquè ens agrada, simplement, perquè ens estimem. Quan estimes algú desitges que sigui feliç, ens mou l'amor pròpi: les ganes de ser feliços, de superar-nos, d'estar contents amb nosaltres mateixos. Per què una tarda em ve de gust tocar la guitarra? doncs pel meu amor per la música i també pel meu amor pròpi: quan toco estic bé i em sento bé.
També ens mou l'odi cap a alguna cosa que ens fa defugir d'això, o l'odi cap a nosaltres mateixos. La poca autoestima. No ens hem trobat mai amb el cas de veure que algú no s'estima a sí mateix i es fa mal? o intenta estimar-se comprant-se coses cares, lluint-se... buscant agradar els altres de forma exagerada perquè no s'estimen a ells mateixos. És a dir, que a part l'amor és una necessitat. Moltes vegades si ens estimem a nosaltres mateixos tot va bé, però també cal estimar i sentir-se estimat pels altres (no parlo de parelles ni històries!), per les famílies, pels amics... algú més. Però com més ens estimem, més feliços som.
Així doncs, crec que ens mou bàsicament això, l'amor pròpi, l'amor a persones i coses i l'odi, tant odi cap a algú com cap a nosaltres mateixos o a alguna cosa. En un principi vaig pensar que era la felicitat el que ens movia, però veient que hi ha gent que fa coses rares i que sembla que el seu objectiu no és la felicitat sinò l'autodestrucció vaig pensar què era el que movia aquesta gent, i vaig veure que era l'odi per si mateixos o les "ganes d'atenció". Tot i que les ganes d'atenció són, en resum, buscar algú que ens estimi i es preocupi per nosaltres perquè nosaltres ens odiem massa. Però clar, després està: si ens odiem a nosaltres mateixos, l'últim que volem és que ens estimin perquè creiem que "no ens ho mereixem". Aquí està l'odi en el seu esplendor.
Bé crec que m'he explicat. No sé si compartireu la idea, però aquesta és la meva teoria segons la meva experiència xD

diumenge, 25 de juliol de 2010

Is that anybody out there?

Allà deixo la pregunta.
"La edurne, la silvia, la estefi... todos tienen "otros" amigos. creo que deberías hacer lo mismo".




http://www.youtube.com/watch?v=SZW-hw53BoU


PINK FLOYD - DON'T LEAVE ME NOW

Ooooh Babe
Don't leave me now
Don't say it's the end of the road
Remember the flowers I sent
I need you Babe
To put through the shredder
In front of my friends
Ooooh Babe
Don't leave me now
How could you go?
When you know how I need You
To beat to a pulp on a Saturday night
Ooooh Babe
Don't leave me now
How can you treat me this way
Running away
Ooooh Babe
Why are you running away?
Ooooh Babe!








Lo dicho... tinc molta por un altre cop. Una por més intensa que l'anterior de la foscor i l'aigua. Por a la solitud. no vull "otros amigos". Sempre m'he enorgullit del meu grup d'amics...tan diferents entre nosaltres i tan diferents de la resta.
De totes maneres intentaré anar arreglant les cagadaes que he comès. Espero dedebò poder fer alguna cosa u.u

dimarts, 8 de desembre de 2009

Pànic

Hm... he anat descobrint amb el temps que hi ha una por infantil que no se m'ha passat
de petita...sabia que era irracional, es a dir, quan tornava del lavabo feia un salt des de la porta fins al llit per no haver de cminar pels voltants de sota el llit tan foscos... de mes gran vaig empassarme la por pero seguia inquietant-me. després quan era tard i esava aki a lordinador no m'atrevia a girarme x la foscor que envaeix tota l'escala..i encara em dura
la foscor... m'aterra
es totalment... no sé, es una espècie de bogeria irracional, sé que no hi ha res sota el llit, se que no hi ha res darrera la porta... i ara almenys m'hi puc acostar i mirar i no passa res, pero igualment metre ho faig estic bastant..inquieta i em posa molt nerviosa estirar la mà per recolli algo k ha caigut de la tauleta de nit quan men vaig a dormir, i saber k la meva ma sta dins aquella..foscor.
i m'inquieta més si... vaig amb algu k a sobre m'espanta
si es de broma no, del tipo..fent sustos en grup
pero un cop em vaig enfadar molt am el rob x aixo
i akt cap de setmana el mol ibècil ma toat els ous am lo de "veronica" k diu..si ho dius tres cops apareix, tavem al lavabo de nit...
bah no hi crec pero no m'agrada jugar am akstes coses...
total k va dir "si dius veronica apareix" "nah no vull, no em fan gracia akstes coses" "veronica..." no va dedebo rober... " okok" "dedebo no em fa gracia aixo de la veronica" "acabes de dir el tercer veronica" i vaig..saltarli al damunt i li vaig clavar les ungles al pit. nava sense samarreta i encara te la marca... em va saber greu ferli mal pero esk em va espantar molt...
i res, aixo és..el segon cop k passa i el segon cop k rep per fer brometes. lultim crec k va ser akt estiu.
bah no sé..tampoc es tant, veig la foscor i mentra por de k en qualsevol moment...vegi alguna cosa extranya, del tipo, una ombra k es mogui o algo.. i no saber què és ni què hi ha...
no se no se..coses rares, no em fa gràcia...u.u

dimarts, 1 de desembre de 2009

take it easy... sip..
deixem passar el temps
a veuire què passa...

divendres, 9 d’octubre de 2009

Hm..quin dia mes raro.i etern u.u
se m'ha passat pel cap anar a fer una "sorpresa" al rober i picarlo pel mati i acompanyarlo a classe..
pero lo k ma dit ha sigut un "qu haces aki? no tendrias k haber venido"
i a partir daki..
he decidit kdarme esperarlo fins les 10 per parlar
no he nat a la uni..pero he stat avançant feina
hem parlat, i bah..he marxat de casa seva m l'idea de deixarlo
estava convençuda k no arribariem als 10 mesos...u.u
pero despres he parlat am la Emekor... i m'ha aconcellat, la veu de l'experiencia. va passar pel mateix i m'ha ajudat molt i ma donat molts anims..total k a les 2 ja stava un altre cop al duc per "deixar-lo"
la meva idea era aquesta:
No stem be.O la cosa millora o ho deixem. perquè ens estavem fent mal...i tot nava a la merda i el meu rober ja no era el meu rober i jo tampoc nav mol b k diguem
no vull deixarlo pero... a vegades diu i fa algunes coses que em van veure k no es l'adequat per mi...i mes ultimament
ja no era el meu rober. de qui em vaig enamorar. li vaig dir ahir i em va contestar k aquell era el rober real, el rober d'ara era el dedebo. aixi. toma. li viag dir k mavia enamorat de l'altre rober, aixo li he dit akt mati, i que aquell era el rober k em feia feliç, no el d'ara. perque m el dara ens estavem fent mal
i ha parlat amb la silvia
i..tinc força por
lultimatum que li he donat avui... pf... no volia deixarho pero estava decidida a ferho si calia. i li he dit ben clar. ho deixem. si pensem continuar aixi ho deixem.
ma dit k no vol deixahro i que ho intentara
i despres de parlar am la silvia encara mes...
hm..espero k les coses millorin u.u em prenc aixo com una "segona oportunitat" per nosaltres
"go, aina, and fight" es el k ma dit la emekor quan li he dit k pujaria al duc a parlarhi.
fight..
hm.. si. però pel MEU rober.
perquè esta en algun lloc d'aquest rober d'ara i l'he de treure
lo dolent es k cap dels dos sabem com...no se com vaig aconseguir treure'l l'altre cop, sempre li he dit k va ser involuntari, no pretenia ajudarlo ni treure'l ni res. esper tenir la mateixa sort i...suposada habilitat d'abans..
dedebo ho espero u.u

dimarts, 8 de setembre de 2009

hmhmhm.... ara no podia anar a dormir
es tard ok, pero no puc
m'he de..calmar
per dormir necessito estar en pau amb mi mateixa i amb el mon xD en part es per aixo que em costa tant adormirme. dono voltes i voltes a les coses fins que considero que tot esta en ordre i...aleshores dormo. a vegades dono voltes ales coses simplement xk no puc dormir, o a vegades perquè tinc moltes coses al cap i necessito una llista mental, aixo, ordre. Necessito ordre i planificacio per dbant de tot.
I ara no estava bé per anar a dormir!
Hm acabo de tenir dues converses estranyes
la primera amb el rob des de feia prop mes d'una hora. Les tenim de cop en quant, depen de l'època més o menys sovint, ara feia uns mesos k no en teniem
son converses/debats k em deixen molt molt desfeta. intercanvis d'opinions serioses i propostes de futur. com "podriem provar de.." i ..pf..no se com explicarho, pero es molt molt cansat. i m'agrada, perquè m'agraden aquestes converses, pero a part de cansarme m'aixafen i em deixen bastant feta pols animicament (no per res en especial... no ens barallem ni re daixo xD) pero no ho se. aixi k abans d'anar a dormir esperare una estona, m'he dit, i aqui estic
despres, just després, ha aparegut l'estefi xD
EREN i 57, la 1:57 i m'ha dit k a les 2 marxava si o si. aixi k hem parlat durant un minut tranquilament pero he recordat k li havia de dir una cosa important i aclarir un tema (per lo de dormir tranquila tenint la ment ordenada i tot aclarit) aixi k s'ha passat el temps i hem mantingut la conversa rapidament mentre "sonaven de forma visual" les campanes que tocaven les dues de la nit..i a dormir
dit aixo me n'anire a dormir..necessitava deixar escrit lo de les converses. intentare descobrir per què em deixen aixafada xDD tinc algunes possibles respostes!

;)vagibeee!!


ATT: Aina, que intenta posar ordre a les seves nits per intentar tenir una vida mes ordenada..ja vurem com li va^^' vull que les coses passin passin passin! necessito veure com la meva vida es va ordenant poc a poc, i per aixo necessito que sigui ja finals de setembre xDD necessito veure la uni, veure com es, fer-me a la idea i ordenar-me.... perquè fins que no vegui a què m'enfrento no puc fer plans ni posar les caixes als seus prestatges T.T i aixo NO magrada gns xDD