dimarts, 8 de desembre del 2009

Pànic

Hm... he anat descobrint amb el temps que hi ha una por infantil que no se m'ha passat
de petita...sabia que era irracional, es a dir, quan tornava del lavabo feia un salt des de la porta fins al llit per no haver de cminar pels voltants de sota el llit tan foscos... de mes gran vaig empassarme la por pero seguia inquietant-me. després quan era tard i esava aki a lordinador no m'atrevia a girarme x la foscor que envaeix tota l'escala..i encara em dura
la foscor... m'aterra
es totalment... no sé, es una espècie de bogeria irracional, sé que no hi ha res sota el llit, se que no hi ha res darrera la porta... i ara almenys m'hi puc acostar i mirar i no passa res, pero igualment metre ho faig estic bastant..inquieta i em posa molt nerviosa estirar la mà per recolli algo k ha caigut de la tauleta de nit quan men vaig a dormir, i saber k la meva ma sta dins aquella..foscor.
i m'inquieta més si... vaig amb algu k a sobre m'espanta
si es de broma no, del tipo..fent sustos en grup
pero un cop em vaig enfadar molt am el rob x aixo
i akt cap de setmana el mol ibècil ma toat els ous am lo de "veronica" k diu..si ho dius tres cops apareix, tavem al lavabo de nit...
bah no hi crec pero no m'agrada jugar am akstes coses...
total k va dir "si dius veronica apareix" "nah no vull, no em fan gracia akstes coses" "veronica..." no va dedebo rober... " okok" "dedebo no em fa gracia aixo de la veronica" "acabes de dir el tercer veronica" i vaig..saltarli al damunt i li vaig clavar les ungles al pit. nava sense samarreta i encara te la marca... em va saber greu ferli mal pero esk em va espantar molt...
i res, aixo és..el segon cop k passa i el segon cop k rep per fer brometes. lultim crec k va ser akt estiu.
bah no sé..tampoc es tant, veig la foscor i mentra por de k en qualsevol moment...vegi alguna cosa extranya, del tipo, una ombra k es mogui o algo.. i no saber què és ni què hi ha...
no se no se..coses rares, no em fa gràcia...u.u

2 comentaris:

gemma ha dit...

jo sempre he tingut aquesta por irracional també ^^' en tinc records de petita... i ara l'he après a controlar força, però en certes situacions m'inquieta moltíssim, i més a casa que no pas al carrer, no sé u.u

Estefi ha dit...

Jo patia pels meus turmells^^' En plan, que "aparegués" algú... I em tallés algun tendó o algo T.T... I pam, tendó tallat... No pots córrer, no pots fer res^^'... Els turmells són una part bastant.. sensible en mí^^' No sé perquè... Però és on noto abans ''les coses'' ^^' I sempre pateixo per ells T.T A més, l'esquerre el tinc "txungo" T.T
Suposo que és normal tenir por a allò "desconegut" (en el sentit que no es veu^^'...)