Penso per mi mateix... oi?

Anava pel carrer caminant cap a casa i he sentit una senyora gran parlar sobre la dona. He descobert el que ja sabia, però que tenia oblidat... que tenen una visió diferentdel món que nosaltres. I si entre nosaltres ja tenim diferents visions, amb ells encara és major la diferència.
Aleshores he pensat sobre el tema i he recordat un comentari que vaig llegir un dia... un home que deia "yo a mi hija de 4 años le enseñaré a odiar a los catalanes". És possible que així a priori no hi trobeu cap relació... Però si profunditzem més trobarem que, en els dos casos, la manera de pensar de l'avia i la nena han estat o estaràn determinades per alguna cosa.
L'avia té una visió del món i una manera de pensar que son fruit d'anys d'experiència i de diferents influències, la nena també tindrà una manera de pensar determinada per diferents coses.
Així doncs, creiem que tenim una manera de pensar nostra, pròpia, quan en realitat, és obra d'un seguit d'influències que hem anar rebent durant la nostra vida, per curta que sigui.
El primer que determina la nostra manera de pensar són els pares i familiars més propes... i després la nostra societat i les nostres experiències.
Pensem per nosaltres mateixos, sí, però perque hi ha hagut un seguit d'estímuls que han fet que nosaltres pensem així. Depèn del que haguem viscut que sentim llastima o indiferència per un gos abandonat.
Així doncs, podem considerar que ningú pot triar la seva manera de pensar ni canviar-la... o sí?
Posem per cas que jo crec que sóc una mala persona.. m'agrada veure a la gent patir. Arriva un moment en el que dic "Aina, has de ser bona persona, a partir d'ara deixaras de fer patir a la gent i aniras a fer de voluntaria a... l'asilo aquet... bon lloc per deixar de veure gent patir, no?". Què ha fet que canviés la meva manera de veure el món? Pot ser en aquell moment res, però en algun moment algú em deu haver dit que el que feia no estava bé, o en algun lloc he d'haver vist que hi ha una altre punt de vista que no és el meu i que podria adoptar com a meu per millorar la meva vida.
Creiem que tenim llibertat, però no la tenim. Cada moviment, cada paraula, cada acte, cada pensament que fem ha estat modelat pel nostre entorn per aconseguir el que som. Si aquell dia no haguéssim vist com aquell equatorià pegava aquella noia, potser ara no seriem racistes. Si no haguéssim tingut un gos i l'haguéssim vist morir entre els nostres braços, potser ara el que sentiriem pel gos abandonat no seria llastima, sino indiferència. Potser si no ens haguéssim trobat en una determinada situació, ara no seriem la persona que creiem ser.

Aclarin-t'ho tot, no pensem per nosaltres mateixos, pensem el que el nostre passat ens fa pensar.

Segona!

He pensat que un Blog amb una sola entrada era molt soso i necessitava vidilla, així que he optat per, rapidament, escriure la segona entrada!

Vale, es veritat que fa menys de 24 hores des de la primera publicació, però això del Blog fa il·lusió al pricipi!!!

En la meva primera publicació parlava del Dani Mateo i el seu Blog, això pot portar malinterpretacions... M'encanta el Dani Mateo, el trobo un tio de puta mare, dels millors còmics que existeixen actualment... Però de qui realment soc fan (he encarregat el meu carned de fan! a veure quan m'arriba...) és de l'Ángel Martín.. de debò. És estrany que en no hagués parlat d'ell abans, perquè em passo gran part del dia parlant d'ell.

Però ja parlarem d'ell en un altre moment... ara he de centrar-me en la meva segona publicació del blog! Perquè tinc ganes de veure com queda.

He d'estudiar història, que no he obert el llibre en tot el dia i.. (perdoneu que tinc set, ara torno)
... val, gràcies, val, deia que no he estudiat en tot el dia.. ni en tot el cap de setmana! Perquè a qui se li acut posar examens la setmana de carnestoltes? En quin cap cap?

Però bé, relaxem-nos, que aviat vindrà la Emekor(que ningú em pregunti com es pronuncia), que es la noia de l'intercanvi holandesa i tot s'acabarà i tindré deu dies ben relaxats (relativament relaxats, ja que hauré de parlar en anglès tot el dia :O)


Bé, gracies pel temps i l'atenció... Sento el meu poc domini del Blog altre cop. Suposo que, com tot, amb la pràctuca es millora.
Intentaré imitar més al Dani en una altra ocasió.

Inexperiència i exemples

No sé absolutament res d'això...

La veritat és que ha sigut un impuls això del blog. Estava parlant amb l'Estefi sobre pàgines web i he deicidit fer-me'n una, però he optat pel Blog, menys complicat, no?

Com ja he dit, en sé ben poc dels blos. M'acabo de passar per un i, per prendre exemple, m'he passat pel blog del Dani Mateo. Sí, vale, ell és famós i tal, però per prendre exemple millor mirar cap amunt, no?

Prendre exemple en realitat què vol dir... posar-ho en pràctica després? És a dir, jo entro en el Blog del Dani i miro. Després entro en el meu i aplico els coneixements adquirits en el seu Blog. És això? o és entrar en el seu blog, mirar, i després fer el que et dóna la gana perquè no tens ni l'esperiència ni el talent del teu model?

En el meu cas, he entrat, he mirat, i estic intentant posar en pràctica el que he après.

Una pregunta, algú ha somrigut? ni una mica? ni un trosset de dent se us ha vist mentre llegieu això? xD de fet seria el normal, no he escrit res graciós.

Així que demano disculpes per haver det perdre el temps de les persones que han llegit això. Prometo pensar alguna cosa per la meva proxima actulització que sigui minimament interessant, ja que tot ha estat molt precipitat.

Bé, fins aquí hem arribat.

Com diria el Montilla de Polònia i tenint en compte que són dos quarts d'una de la matinada...

Bona Noch!