L'Aina és rara i ho demostrarà tot seguit:

Últimament em sento creativa, amb ganes d'escriure, tu!
Avui, ara, escriuré sobre una de les meves "estranyeses", coses que la gent acostuma a fer i que jo veig totalmentl il·lògiques, encara que accepto, respecto i fins i tot podria dir que admiro el comportament d'aquests individus que em disposo a descriure.

Seré breu avui:
la gent utilitza el verb "estimar"(querer, tulof, etc) massa a la lleugera, segons el meu parer.
Bé, no és la utilització d'aquest verb el que em sobta, sino el context.
La gent diu "t'estimo"(te quiero, ailofiu) com qui diu "posi'm una barra de mig, si us plau". I a mi això em costa molt d'entendre.
Molt afortunats sereu si mai us he dit "t'estimo". Molt, ja ho dic ara.
L'últim cop que ho vaig dir va ser ahir i feia moltissim que no ho deia. De fet, crec que durant la meva dolecència he dit aquesta paraula menys de cinc o sis cops. I pocs a la cara.
Acostumo a dir-ho en un moment de tendresa momentania(he dit que era un moment? lo de momentània era per aclarir-ho). Ahir no venia a quento, feia dos minuts que cap dels dos deia res, estavem distrets en les nostres coses, no hi havia res a dir, tampoc era incomode el silenci, i em va sortir de l'ànima. I, com els altres cops que he pronunciat o escrit aquestes paraules dirigides a algú en concret, el moment abans i els moments que seguiren van ser molt estranys... en part agradables, en part angoixants.

Per això mateix, perquè em costa tant de dir-ho, em sorpren la lleugeresa amb la que algunes persones diuen "t'estimo", cada cop que es despedeixen d'algu al msn, o per qualsevol tonteria.

Bé, això és tot per avui, se m'ha acabat la creativitat fa estona, no sé si es nota.
Molta sort...
Us estimo
Tos vull molt
etc etc
(és un "us estimo" general i buit... no us penseu^^', és com el títol de l'actu de l'altre dia...)