Penso per mi mateix... oi?

Anava pel carrer caminant cap a casa i he sentit una senyora gran parlar sobre la dona. He descobert el que ja sabia, però que tenia oblidat... que tenen una visió diferentdel món que nosaltres. I si entre nosaltres ja tenim diferents visions, amb ells encara és major la diferència.
Aleshores he pensat sobre el tema i he recordat un comentari que vaig llegir un dia... un home que deia "yo a mi hija de 4 años le enseñaré a odiar a los catalanes". És possible que així a priori no hi trobeu cap relació... Però si profunditzem més trobarem que, en els dos casos, la manera de pensar de l'avia i la nena han estat o estaràn determinades per alguna cosa.
L'avia té una visió del món i una manera de pensar que son fruit d'anys d'experiència i de diferents influències, la nena també tindrà una manera de pensar determinada per diferents coses.
Així doncs, creiem que tenim una manera de pensar nostra, pròpia, quan en realitat, és obra d'un seguit d'influències que hem anar rebent durant la nostra vida, per curta que sigui.
El primer que determina la nostra manera de pensar són els pares i familiars més propes... i després la nostra societat i les nostres experiències.
Pensem per nosaltres mateixos, sí, però perque hi ha hagut un seguit d'estímuls que han fet que nosaltres pensem així. Depèn del que haguem viscut que sentim llastima o indiferència per un gos abandonat.
Així doncs, podem considerar que ningú pot triar la seva manera de pensar ni canviar-la... o sí?
Posem per cas que jo crec que sóc una mala persona.. m'agrada veure a la gent patir. Arriva un moment en el que dic "Aina, has de ser bona persona, a partir d'ara deixaras de fer patir a la gent i aniras a fer de voluntaria a... l'asilo aquet... bon lloc per deixar de veure gent patir, no?". Què ha fet que canviés la meva manera de veure el món? Pot ser en aquell moment res, però en algun moment algú em deu haver dit que el que feia no estava bé, o en algun lloc he d'haver vist que hi ha una altre punt de vista que no és el meu i que podria adoptar com a meu per millorar la meva vida.
Creiem que tenim llibertat, però no la tenim. Cada moviment, cada paraula, cada acte, cada pensament que fem ha estat modelat pel nostre entorn per aconseguir el que som. Si aquell dia no haguéssim vist com aquell equatorià pegava aquella noia, potser ara no seriem racistes. Si no haguéssim tingut un gos i l'haguéssim vist morir entre els nostres braços, potser ara el que sentiriem pel gos abandonat no seria llastima, sino indiferència. Potser si no ens haguéssim trobat en una determinada situació, ara no seriem la persona que creiem ser.

Aclarin-t'ho tot, no pensem per nosaltres mateixos, pensem el que el nostre passat ens fa pensar.