Manual d'amore

Així es deia una pel·lícula italiana que vaig veure un dia amb la meva mare...
i la veritat és que seria força útil...
Jo personalment el necessito..però passo de gastar-me diners en aquesta xorrada, sincerament.
Però esque aixo es més complicat del que creia
potser un dia et passes i ets agobiant, i un altre dia et diu que no sap si l'estimes tant com ell a tu.
i els dos..pff.. els dos et deixen pels terres.
amb el primer et sents com una idiota patètica
i amb el segon.. és com si no fessis bé el teu rol, com si no t'expressessis prou bé, i et preguntes com és possible que l'altre persona es pregunti això si l'estimes com mai has estimat ningú...no t'entra al cap.
I finalment, com em temia...
Tenia por al principi. Por de posar-me fins als genolls i no poder sortir-ne si tenia la necessitat.
Ara si que estic fins als genolls i fins al cap.
I ja no tinc por... totes les preocupacions han marxat, i em segueixo sentint idiota, però m'és igual reconeixer-ho. Sí, sóc idiota, estic idiota. m'és igual, jo sóc feliç, estic feliç!
I... tornem-hi! ja hi tornem a ser... em preocupa com d'efimera pot ser la felicitat. He estat molt de temps buscant-la, sí, estava contenta, fins i tot en alguns moments em sentia feliç, però em faltava alguna cosa, i ho sabia, i em torturava a mi mateixa perque volia buscar-la però no saba com
ara sento que tinc tot el que vull i penso quant de temps durarà aquesta felicitat que tant de temps he esperat. no ho sé, però passo de pensar-hi més. Ja m'he menjat prou el coco en tot aquest temps, ara toca viure.