Hi he pensat una mica..
i potser té raó..
potser hauria de parlar amb ma mare
i potser hauria d'anar al psicòleg..però no sé
crec que sé el que és i el que em passa

al principi deia "serà el síndrome premenstrual, el menstrual i el post menstrual" despres em vaig inventar el "pre-premenstrual" i el "post-post-menstrual"...u.u

són les decepcions constats
de mi mateixa i de la gent, pero sobretot de mi mateixa
i l'estres fa que les vegi.
l'estres fa que em posi unes metes i uns objectius que després no compleixo per la meva falta de força de voluntat.
i després fa que esperi impossibles, esperi massa i em decebi per qualsevol xorrada.
i qualsevol xorrada se'm fa un món.
i per qualsevol cosa el món se'm cau a sobre, d'una simple mirada em monto una història que sempre va cap a mal..
ja sé el que em passa
per fi ho veig clar.
i ja se per què ploro dia si dia no, per això, per les xorrades que se'm fan móns. i m'intento dir a mi mateixa "aina, que no hi ha per tant, és una tonteria!" i ho se, jo, que és una tonteria, pero no puc evitar posar-me així i sentir-me fatal.
si això no passa després de la selectivitat potser si que demano ajuda. i seguiré martiritzant el rober com sempre ho faig, que no sé com m'aguanta...
ja ho he dit
algun cop m'hi havia parat a pensar pero no li havia donat massa importancia
potser si que en té, la gent no plora tan sovint..
la gent no plora. jo no plorava, abans...
no sé. jasta, ell vol que parli abans, però no. si després de la sele no m'he tranquilitzat demnaré ajuda...jasta dit.

aAAGH!
que em deixin en pau!
u.u
sembla que la gent ha decidit posar-me nerviosa i presionar-me...tots a la vegada i per tots cantons, entre po i massa, tot el que faci està malament!
-què?? encara no ho has fet am el xurri??- diuen uns...
- què?? què dius que has fet ja am el rober??- diuen altres

u.u doncs deixeume en pau!
faré el que em roti i quan em roti... i estc farta perque faci el que faci sembla que algú se m'ha de tirar al coll...
ja ho he dit
només dues persones, la bea i la mireia, han sabut escoltar-me i respondre els meus dubtes..que si ho explico és per algo, no per que em jutjeu i em pressioneu ni res..
- Fes el que calgui i el que creguis i el que et vingui de gust..amb seny.
això, aquesta resposta. ni que us escandalitzeu i em poseu "aquella" cara que em va posar l'hector ahir que, sincerament, em va fotre moltissim
ni que em mireu com una monja que té el seu novio a pa i aigua
lo dicho
fare el que hagi de fr i el que em vingui de gust amb seny i senyera..¬¬i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, que parli de mi darrere meu si vol, que faci el que vulgui...però a mi em deixeu en pau!

*Aina

La solitud: entre l’opció personal i la marginació social.

És molt fina la línia que separa la solitud voluntària i la imposada per la societat, ja que, en moltes ocasions, l’una porta a l’altra.

Sol passar que individus decebuts o descontents amb la comunitat o, simplement necessitats d’espai i de temps per a ells, es tanquin en sí mateixos i optin per romandre llargues estones sols. Simplement per amor al silenci, a la tranquil·litat i la seguretat de trobar-se amb un mateix sense temor a ésser destorbat per algun indesitjable.

Per altra banda, el fet de tenir la necessitat d’aïllar-se i sentir-se sol pot despertar en els altres certa indiferència o desconfiança envers l’individu solitari, que fa que aquest tingui cada cop més oportunitats de trobar-se sol i menys ocasions per relacionar-se amb els altres. Si això es dóna amb molta freqüència, la opció personal pot esdevenir marginació social, de la qual és molt difícil sortir-ne.

Un altre cas podria ser el del marginat social que busca la soledat per evitar maltractaments per part de la societat, persones marginades que, en veure que no tenen més opció, veuen en la solitud la pau i tranquil·litat que necessiten.

Sigui quin sigui el cas que porti a la solitud, el que és cert és que és necessària, però l’excés pot portar molts problemes.

[Redacció que he d'entregar dimarts... què us sembla? fallus? merdes rares? ]]

compartint coneixements

bé!
un cop més sola a la matinada passant coses.
M'ho veia a venir
avui estava decidida a acabar-ho i ho faré. M'ho he currat, he estat molta estona passant i no ho he acabat, mala sort! ara apechugar
no ho he pogut acabar per un motiu gran... a les sis quinze he anat a buscar el rober per ferli "classes" d'anglès...futurs, futurs merdosos... el molt idiota no s'havia mirat res, par lu tantu... s'ho ha agut de mirar allà, genial... però m'ho ha pagat! Ell s'aprofita dels meus coneixements (i del meu pobre cos T.T) I jo m'aprofito del seu desmesurat amor per l'arquitectura (i també del seu cos..de passada!!uajajajjajaja no..es conya, no m'ha/l'he violat (¬¬otro dia será))
res, que ell m'ha explicat tot el pla cerdà i totes les coses,s ecrets, coses qeu deixaran a la profe am un pam de nas, i jo li he explicat un parell de tonteries dels futurs, que odio, per cert... nom surten ¬¬

i així he passat dues hores gairebé, i per això estic aqui! a les 8 he arribat a casa i ha estat impossible recuperar l'ordinador fins les ONZE! ¬¬merda de germans.
Pla Cerdà enllestit, demà la profe fliparà amb els meus coneixements del Rober uajajjja!!
què em queda? 4.3 morfologia i paisatge urbà; els plànols. 4.4 i 4.5...(aquest ultim molt complex T.T)

apa gent..
que ja és cap de setmana gairebé!!:D