Hi he pensat una mica..
i potser té raó..
potser hauria de parlar amb ma mare
i potser hauria d'anar al psicòleg..però no sé
crec que sé el que és i el que em passa

al principi deia "serà el síndrome premenstrual, el menstrual i el post menstrual" despres em vaig inventar el "pre-premenstrual" i el "post-post-menstrual"...u.u

són les decepcions constats
de mi mateixa i de la gent, pero sobretot de mi mateixa
i l'estres fa que les vegi.
l'estres fa que em posi unes metes i uns objectius que després no compleixo per la meva falta de força de voluntat.
i després fa que esperi impossibles, esperi massa i em decebi per qualsevol xorrada.
i qualsevol xorrada se'm fa un món.
i per qualsevol cosa el món se'm cau a sobre, d'una simple mirada em monto una història que sempre va cap a mal..
ja sé el que em passa
per fi ho veig clar.
i ja se per què ploro dia si dia no, per això, per les xorrades que se'm fan móns. i m'intento dir a mi mateixa "aina, que no hi ha per tant, és una tonteria!" i ho se, jo, que és una tonteria, pero no puc evitar posar-me així i sentir-me fatal.
si això no passa després de la selectivitat potser si que demano ajuda. i seguiré martiritzant el rober com sempre ho faig, que no sé com m'aguanta...
ja ho he dit
algun cop m'hi havia parat a pensar pero no li havia donat massa importancia
potser si que en té, la gent no plora tan sovint..
la gent no plora. jo no plorava, abans...
no sé. jasta, ell vol que parli abans, però no. si després de la sele no m'he tranquilitzat demnaré ajuda...jasta dit.