dilluns, 13 d’abril del 2009

Temps i força de voluntat

Volia parlar de dos temes... amb el primer seré molt breu: el temps.
Sí, sé que el tema dóna per omplir llibres i llibres, estanteries plenes, però vull centrarme en un aspecte. Quan sabem que ens queda poc temps aleshores intentem fer el marim possible, tot el que no hem fet quan teniem tot el temps del món.
Això ja ho sabia, però es va accentuar o ho vaig notar encara mes el dia abans de marxar al poble. vaig quedarme al portal de casa del rober una bona estona. els dos fatal...i voliem aprofitar el temps, encara que fos en silenci abraçats, pero estar junts, quan en realitat ens haviem passat la tarda junts am altra gent,però junts.

jasta xD
EL SEGON Es la força de voluntat
Sempre estic dient-me "aina fes aixo, aina has de fer allò, eh?" i mai ho faig, sempre em quedo pel camí, o ni ho començo o me'n canso desseguida o soc massa vaga o qui sap. total, anava jo amb la bici pels camins de les muntanyes de massalio i vaig veure la muntanya que sta just deban casa meva, que es veu des de casa meva...es a dir, ta dban i a l'altra punta del poble, osigui k sa de creuar el poble per pujar-hi. total, vaig rodejar el poble per les muntanyes am la bici i vaig arribar al peu. vaig decidir pujar-hi. una estona despres es va acabar el camí, vaig decidir agafar un cami de cabres(per si no sabeu el k es, es un caminet d'uns 40 cm am tot de pedrotes i herbes i tot per on passen les ovelles i les cabres) i clar, am la bici al costat a la ma. a mig cami de cabres vaig dir-me "aina, ara no pots tornar enrere." s'acaba el cami de cabres, el tram final el més xungo que casi em matoxD total, un tros de pau i tranguilitat i veig que..no hi ha cami per pujar! tot de rocotes enormes i arbustos, ni cami de cabres ni osties
el tros que puc el faig am la bici al costat, despres me la carrego a coll i..xD les ultimes pedres havia de pujar la bici a la pedra i despres pujar-hi jo. i en aquells moments em recordava enmig del cami de cabres "aina, ara no et pots fer enrere!" pero no me n'enpenedia, volia pujar. arribo a dal i..com si fos una peli: l'arbre k havia vist des dabaix no era el mateix pi que veia desde casa, era la munanya del costat. em carrego la bici un altre cop i a caminar, per sort les dues muntanyes es comunicaven en forma de "c" i vaig poder arribar a l'altra muntanya sense haver de baixar de la primera.
plena de rascades, cansadissima, arribo a dal satisfeta i miro tot el poble.
despres em vaig deprimir perk no trobava sentit a aquella burrada, sang i suor pera res? xD pero vaig aconseguir trobar un cami rere uns camps que em va portar al poble (sort, perk per on havia pujat no es podia baixar) i vaig arribar a casa morta on m'esperava un bon plat de carn a la llosa:P res, uan historia de superacio personal, d'osties, que hi va haver (a la tornada baixava parlan am el rober pel mobil i em vaig caure..xD) i..totes aquestes coses..xD res, tonteries meves com sempre
apa salut! xD adeu!!

1 comentari:

Estefi ha dit...

M'ha fet molta gràcia la manera del ''volia parlar e dos temes...'' i el apa, ''jasta xD''...

Aiss... u.ú..
A mi també em passa això... u.ú.. Vaig a fer coses útils, va!