hm..
una sensació estranya..
la d'oferir ajuda a una persona de tot cor...sabent que si aquesta persona necessita aquesta ajuda no seràs tu la primera a qui buscarà, ni tan sols la segona, ni potser la tercera. jo sabia això, ho sé. Pero de tota manera vull fer saber aquesta persona que sóc allà, i que, encara que no em busqui sóc allà. Si necessités ajuda jo tampoc seria ella la primera ni la segona persona qui buscaria. mai ho hem sigut l'una par l'altra ni ho som ara. la relació d'amistat que ens uneix és forta, sí, però hi han vincles amb altres persones encara més forts.
això fa que senti la necessitat d'ajudar-la o de fer-li saber que sóc allà pel que necessiti. encara que sé que per dabant meu hi ha més gent.

res, no sé, m'ha fet pensar això.
qu a la nostra vida hi ha persones molt importants
i les busquem quan tenim problemes, aquestes persones que es poden comptar amb els dits d'una mà.
però a la vegada hi ha gent que sovint..no sé, no les pensem. però que igualment són allà.

un dia estrany, avui.
no pensava escriure res
i si escribia seria sobre la primavera i les alteracions hormonals que provoca. però la cosa s'ha girat cap a un altre cantó.
algun dia explicaré lo de les alteracions hormonals.