què està fent l'aina en aquest moment?
ha obert una bonica enciclopèdia verda per la pàgina 46 on hi ha escrit en estil títol 1 "genètica" i en un subapartat "lleis de mendel".
^^ com m'encantaaa la genètica
magrada moltiissim, potser perquè no hi he aprofundit gaire. però nosé, és com fer un problema de mates quan ho entens, que saps que ho pots fer i saps com es fa, aleshores el comences a fer i saps que...el resoldras perque ho saps, xD ésque les mates no m'agraden, però en general. perquè juro que quan una cosa em surt bé fer un exercici m'encanta. xD NOSE es com..agh! m'ho passo genial fent coses i trencant-me el cap perquè sé que el sé fer i que em sortirà bé, així em snto quan parlo de genètica amb algu.. de provabilitats de l'aparicio de certs caracters en la descendència, de caracters dominants i recessius..i ni tan sols sé si els termes que utilitzo són acceptats o..mels invento xD PERÒ TOT DONA voltes pel meu cap i faig esquemes i taules i..xD arbres genealògics i m'ho passo bé sola.
de tot el que vaig fer a naturals la biologia era el millor, i dins la biologia la genètica era el que més m'agradava. si hi ha una cosa que m'apassiona en el món de la ciència i més concretament dins la biologia és la genètica.
mireu..que per haver-me fet obrir una enciclopèdia tenint moltes altres coses a fer.... m'ha dagradar. doncs m'encanta
^^doncs aixo, que vaig a aprofundir una mica més en el món de la genètica, començant amb les lleis de mendel que es el primer apartat.ja explicaré com ha acabat aixo.

^^apa siiauu!!

uajajaaa! sabia que l'hectorse'n penediria
xD
esque el tonto..
en una actu anterior carregada am borça mala llet vaig parlar d'algun comentari de l'hector. doncs ara es menja el que va dir am patates! xD el mol...ghmdsol´sa
total..xD que res, que em venia de gust dir-ho. xD que vigileu molt amb el que dieu a l'altra gent perque potser quan us trobeu vosaltres en situació... la cosa canvia!

:) avui estic contenta^^
xD nose
em llevo d'hora per nar a passar el dia a casa el roberi mon pare a la porta:
- on vas?
-ja us ho vaig dir, que no venia a dinar..
- ah, sisi..i ja marxes tan dhora??
-si, mira..
- ai..
- què?
- quina en porteu de cap?
- de què??Ô.o no res..nose
- nose, no es molt normal sortir a les nou del matí, que neu a fer?
- nose.. no res, xD no nem a fer res...
- hm..ves ves
xDD el tio semblava..nose xD pel to de veu, que nessim a fer gamberrades per rubi xD bah xD ES IGUAL.
resultat: aina arriba a casa el rober a les 9:10 del matí i surt a les 5:15-5:30 aprox
un matí genial. dinar escàs..xD pero un bon dia:)
apa gent!
^^cuideu-tos!!

*Aina

La primavera...la sang altera!

(GEMMA, l'estefi recomana que no llegeixis això que potser et traumatitza. jo no sé què dir-te. xD fes el que vulguis. jo volia desfogarme una mica)
vale
se m'ha passat la sensacio estranya
i ha tornat a deixar lloc a la constant sensació primaveral.
al principi no era res. només que pensava una mica més del normal en certes coses...pero era nomes de pensament, això no donava lloc a res ni s'exterioritzava ni res.
xDperò la cosa va a mes.
perquè que un sigui un sortit a l primavera es normal i acceptable
pero quan s'ajunten dos sortits adolescents a la primavera que a mes tenen una relació des de fa un cert temps que ha anat evolucionant...i si a això li sumem la repressió sexual..
xD
represio sexual
sobre aixo pensava dimarts quan nava caminant i de sobte em vaig trobar el capellà de lesglesia de sant pere mentre pensaava en aquestes duesparaules, em va fer molta gracia xD
total
que el fet de ser uns reprimits sexuals, la falta d'intimitat, la primavera, l'adolescència, l'estat suficientment avançat d'una relacio i tot aixo fa que avui escrigui això per queixar-me.
MARE DEL ROBER! VES AL POBLE UN FINDE CAGON DEU, O A UN BALNEARI O ON SIGUI...
que a casa meva en son tres i no poden marxar tots a la vegada (o si...(celles) uajajaaa! xDD)

APA, bona primavera;)

hm..
una sensació estranya..
la d'oferir ajuda a una persona de tot cor...sabent que si aquesta persona necessita aquesta ajuda no seràs tu la primera a qui buscarà, ni tan sols la segona, ni potser la tercera. jo sabia això, ho sé. Pero de tota manera vull fer saber aquesta persona que sóc allà, i que, encara que no em busqui sóc allà. Si necessités ajuda jo tampoc seria ella la primera ni la segona persona qui buscaria. mai ho hem sigut l'una par l'altra ni ho som ara. la relació d'amistat que ens uneix és forta, sí, però hi han vincles amb altres persones encara més forts.
això fa que senti la necessitat d'ajudar-la o de fer-li saber que sóc allà pel que necessiti. encara que sé que per dabant meu hi ha més gent.

res, no sé, m'ha fet pensar això.
qu a la nostra vida hi ha persones molt importants
i les busquem quan tenim problemes, aquestes persones que es poden comptar amb els dits d'una mà.
però a la vegada hi ha gent que sovint..no sé, no les pensem. però que igualment són allà.

un dia estrany, avui.
no pensava escriure res
i si escribia seria sobre la primavera i les alteracions hormonals que provoca. però la cosa s'ha girat cap a un altre cantó.
algun dia explicaré lo de les alteracions hormonals.

Temps i força de voluntat

Volia parlar de dos temes... amb el primer seré molt breu: el temps.
Sí, sé que el tema dóna per omplir llibres i llibres, estanteries plenes, però vull centrarme en un aspecte. Quan sabem que ens queda poc temps aleshores intentem fer el marim possible, tot el que no hem fet quan teniem tot el temps del món.
Això ja ho sabia, però es va accentuar o ho vaig notar encara mes el dia abans de marxar al poble. vaig quedarme al portal de casa del rober una bona estona. els dos fatal...i voliem aprofitar el temps, encara que fos en silenci abraçats, pero estar junts, quan en realitat ens haviem passat la tarda junts am altra gent,però junts.

jasta xD
EL SEGON Es la força de voluntat
Sempre estic dient-me "aina fes aixo, aina has de fer allò, eh?" i mai ho faig, sempre em quedo pel camí, o ni ho començo o me'n canso desseguida o soc massa vaga o qui sap. total, anava jo amb la bici pels camins de les muntanyes de massalio i vaig veure la muntanya que sta just deban casa meva, que es veu des de casa meva...es a dir, ta dban i a l'altra punta del poble, osigui k sa de creuar el poble per pujar-hi. total, vaig rodejar el poble per les muntanyes am la bici i vaig arribar al peu. vaig decidir pujar-hi. una estona despres es va acabar el camí, vaig decidir agafar un cami de cabres(per si no sabeu el k es, es un caminet d'uns 40 cm am tot de pedrotes i herbes i tot per on passen les ovelles i les cabres) i clar, am la bici al costat a la ma. a mig cami de cabres vaig dir-me "aina, ara no pots tornar enrere." s'acaba el cami de cabres, el tram final el més xungo que casi em matoxD total, un tros de pau i tranguilitat i veig que..no hi ha cami per pujar! tot de rocotes enormes i arbustos, ni cami de cabres ni osties
el tros que puc el faig am la bici al costat, despres me la carrego a coll i..xD les ultimes pedres havia de pujar la bici a la pedra i despres pujar-hi jo. i en aquells moments em recordava enmig del cami de cabres "aina, ara no et pots fer enrere!" pero no me n'enpenedia, volia pujar. arribo a dal i..com si fos una peli: l'arbre k havia vist des dabaix no era el mateix pi que veia desde casa, era la munanya del costat. em carrego la bici un altre cop i a caminar, per sort les dues muntanyes es comunicaven en forma de "c" i vaig poder arribar a l'altra muntanya sense haver de baixar de la primera.
plena de rascades, cansadissima, arribo a dal satisfeta i miro tot el poble.
despres em vaig deprimir perk no trobava sentit a aquella burrada, sang i suor pera res? xD pero vaig aconseguir trobar un cami rere uns camps que em va portar al poble (sort, perk per on havia pujat no es podia baixar) i vaig arribar a casa morta on m'esperava un bon plat de carn a la llosa:P res, uan historia de superacio personal, d'osties, que hi va haver (a la tornada baixava parlan am el rober pel mobil i em vaig caure..xD) i..totes aquestes coses..xD res, tonteries meves com sempre
apa salut! xD adeu!!