a vegades trobo que l'esser humà es tan tan burro...
em fem pena... en un inutil intent d'imitar la natura que nosaltres mateixos hem destruit demostrem la nostra estupidesa.
Això pensava mentre, esperant per ultim cop el bus que m'havia de portar de la guarderia a casa, veia el carrer asfaltat, un passeig i arbres.
Intentem donar "vida" a un lloc que ja la tenia i que, per la nostra culpa, ha mort.
I un dia algú va dir "les plantes son vida, doncs donem vida a les nostres llars posan-hi plantes!"
i tots com formiguetes seguint el caminet que algú va formar un dia que va trobar una font d'aliment, anem a comprar-nos una planta d'interior per decorar les nostres cases sense vida.
La col·loquem, la mirem amb satisfacció: hem gastat estona i esforç en posicionarla correctament i..que li toqui el sol, sobretot!. I aleshores, sospirant pensem "això és una altra cosa... que bonica que queda!"

Res, estic enfadada amb el món i veure com l'acera es trencava i imaginar que la vida que va aixafar volia reneixer m'ha fet pensar.
També m'he mig enfadat per culpa d'alguns comentars del meu flog.
Tu dius una cosa, una altra persona la malinterpreta i en dóna la seva opinió i quedes com una radical feixista catalanista nazi... així. M'he sentit bastat incompresa i m'he enrabiat.
Apa
Salut...

i recordeu
Aina, una bilingüe y republicana(véase "españa, una grande y libre" versionada por aina)

perdona estefi per copiar-te la ideade copiar-se dels escrits que diuen "véase" al marge inferior o entre parèntesi per aclarir una cosa que pot donar lloc a confusions.