Pànic

Hm... he anat descobrint amb el temps que hi ha una por infantil que no se m'ha passat
de petita...sabia que era irracional, es a dir, quan tornava del lavabo feia un salt des de la porta fins al llit per no haver de cminar pels voltants de sota el llit tan foscos... de mes gran vaig empassarme la por pero seguia inquietant-me. després quan era tard i esava aki a lordinador no m'atrevia a girarme x la foscor que envaeix tota l'escala..i encara em dura
la foscor... m'aterra
es totalment... no sé, es una espècie de bogeria irracional, sé que no hi ha res sota el llit, se que no hi ha res darrera la porta... i ara almenys m'hi puc acostar i mirar i no passa res, pero igualment metre ho faig estic bastant..inquieta i em posa molt nerviosa estirar la mà per recolli algo k ha caigut de la tauleta de nit quan men vaig a dormir, i saber k la meva ma sta dins aquella..foscor.
i m'inquieta més si... vaig amb algu k a sobre m'espanta
si es de broma no, del tipo..fent sustos en grup
pero un cop em vaig enfadar molt am el rob x aixo
i akt cap de setmana el mol ibècil ma toat els ous am lo de "veronica" k diu..si ho dius tres cops apareix, tavem al lavabo de nit...
bah no hi crec pero no m'agrada jugar am akstes coses...
total k va dir "si dius veronica apareix" "nah no vull, no em fan gracia akstes coses" "veronica..." no va dedebo rober... " okok" "dedebo no em fa gracia aixo de la veronica" "acabes de dir el tercer veronica" i vaig..saltarli al damunt i li vaig clavar les ungles al pit. nava sense samarreta i encara te la marca... em va saber greu ferli mal pero esk em va espantar molt...
i res, aixo és..el segon cop k passa i el segon cop k rep per fer brometes. lultim crec k va ser akt estiu.
bah no sé..tampoc es tant, veig la foscor i mentra por de k en qualsevol moment...vegi alguna cosa extranya, del tipo, una ombra k es mogui o algo.. i no saber què és ni què hi ha...
no se no se..coses rares, no em fa gràcia...u.u

take it easy... sip..
deixem passar el temps
a veuire què passa...

Hm..quin dia mes raro.i etern u.u
se m'ha passat pel cap anar a fer una "sorpresa" al rober i picarlo pel mati i acompanyarlo a classe..
pero lo k ma dit ha sigut un "qu haces aki? no tendrias k haber venido"
i a partir daki..
he decidit kdarme esperarlo fins les 10 per parlar
no he nat a la uni..pero he stat avançant feina
hem parlat, i bah..he marxat de casa seva m l'idea de deixarlo
estava convençuda k no arribariem als 10 mesos...u.u
pero despres he parlat am la Emekor... i m'ha aconcellat, la veu de l'experiencia. va passar pel mateix i m'ha ajudat molt i ma donat molts anims..total k a les 2 ja stava un altre cop al duc per "deixar-lo"
la meva idea era aquesta:
No stem be.O la cosa millora o ho deixem. perquè ens estavem fent mal...i tot nava a la merda i el meu rober ja no era el meu rober i jo tampoc nav mol b k diguem
no vull deixarlo pero... a vegades diu i fa algunes coses que em van veure k no es l'adequat per mi...i mes ultimament
ja no era el meu rober. de qui em vaig enamorar. li vaig dir ahir i em va contestar k aquell era el rober real, el rober d'ara era el dedebo. aixi. toma. li viag dir k mavia enamorat de l'altre rober, aixo li he dit akt mati, i que aquell era el rober k em feia feliç, no el d'ara. perque m el dara ens estavem fent mal
i ha parlat amb la silvia
i..tinc força por
lultimatum que li he donat avui... pf... no volia deixarho pero estava decidida a ferho si calia. i li he dit ben clar. ho deixem. si pensem continuar aixi ho deixem.
ma dit k no vol deixahro i que ho intentara
i despres de parlar am la silvia encara mes...
hm..espero k les coses millorin u.u em prenc aixo com una "segona oportunitat" per nosaltres
"go, aina, and fight" es el k ma dit la emekor quan li he dit k pujaria al duc a parlarhi.
fight..
hm.. si. però pel MEU rober.
perquè esta en algun lloc d'aquest rober d'ara i l'he de treure
lo dolent es k cap dels dos sabem com...no se com vaig aconseguir treure'l l'altre cop, sempre li he dit k va ser involuntari, no pretenia ajudarlo ni treure'l ni res. esper tenir la mateixa sort i...suposada habilitat d'abans..
dedebo ho espero u.u

hmhmhm.... ara no podia anar a dormir
es tard ok, pero no puc
m'he de..calmar
per dormir necessito estar en pau amb mi mateixa i amb el mon xD en part es per aixo que em costa tant adormirme. dono voltes i voltes a les coses fins que considero que tot esta en ordre i...aleshores dormo. a vegades dono voltes ales coses simplement xk no puc dormir, o a vegades perquè tinc moltes coses al cap i necessito una llista mental, aixo, ordre. Necessito ordre i planificacio per dbant de tot.
I ara no estava bé per anar a dormir!
Hm acabo de tenir dues converses estranyes
la primera amb el rob des de feia prop mes d'una hora. Les tenim de cop en quant, depen de l'època més o menys sovint, ara feia uns mesos k no en teniem
son converses/debats k em deixen molt molt desfeta. intercanvis d'opinions serioses i propostes de futur. com "podriem provar de.." i ..pf..no se com explicarho, pero es molt molt cansat. i m'agrada, perquè m'agraden aquestes converses, pero a part de cansarme m'aixafen i em deixen bastant feta pols animicament (no per res en especial... no ens barallem ni re daixo xD) pero no ho se. aixi k abans d'anar a dormir esperare una estona, m'he dit, i aqui estic
despres, just després, ha aparegut l'estefi xD
EREN i 57, la 1:57 i m'ha dit k a les 2 marxava si o si. aixi k hem parlat durant un minut tranquilament pero he recordat k li havia de dir una cosa important i aclarir un tema (per lo de dormir tranquila tenint la ment ordenada i tot aclarit) aixi k s'ha passat el temps i hem mantingut la conversa rapidament mentre "sonaven de forma visual" les campanes que tocaven les dues de la nit..i a dormir
dit aixo me n'anire a dormir..necessitava deixar escrit lo de les converses. intentare descobrir per què em deixen aixafada xDD tinc algunes possibles respostes!

;)vagibeee!!


ATT: Aina, que intenta posar ordre a les seves nits per intentar tenir una vida mes ordenada..ja vurem com li va^^' vull que les coses passin passin passin! necessito veure com la meva vida es va ordenant poc a poc, i per aixo necessito que sigui ja finals de setembre xDD necessito veure la uni, veure com es, fer-me a la idea i ordenar-me.... perquè fins que no vegui a què m'enfrento no puc fer plans ni posar les caixes als seus prestatges T.T i aixo NO magrada gns xDD

Lo hicimos porque no sabiamos que era imposible

:)
^^
estic en un moment mol bo de la meva vida crec jo xD
amb..nose, molta ilusio..per fer moltes coses!
vull... nose xD TINC moltissimes coses al cap pr fer, aquest estiu! no coses concretes ni activitats, que tambe. em refereixo a que..nose. estic en un moment de la vida que dic..soc feliç.. crec:) tot em va bé. sempre es pot demanar més, és clar! però estic...genial. tinc tot el que vull i tot el que necessito. i aquest estiu intentare apropar més allò que vull i necessito i tinc més lluny..sortir més amb els amics, per exemple. recuperar el temps que durant aquests dos anys no hem pogut aprofitar junts. i buscar alguna manera de treure'm uns dinerons:) i la gralla...tinc també moltes coses per aprendre que vull fer:)
es..no sé, sento que tinc el que vull, però a la vegada tinc moltissimes ganes d'aprendre moltes coses.
vull anar a la uni i aprendre! vull..progressar amb la gralla amb el nou professor, tinc tot un estiu per dbant per compartir amb el rober, per apropar-me als meus amics..que durant aquest temps han estat una mica lluny.
ara, aquest estiu, snto que tinc molt per fer... i em sento molt bé!
primer objectiu: la sele. i a partir d'aqui ja puc començar!

quan va obrir la porta i em va veure... quina cara. espero no oblidar-la mai, la seva cara de sorpresa, d'alegria...vaig avançar una mica i em va abraçar molt intensament, respirava molt ràpid (més que jo, que havia pujat corrent des de casa meva), i em va donar un petó que em va agafar per sorpresa... tan intens com l'abraçada anterior.

- ..Me acabas de hacer la persona más feliz del mundo...
vaig somriure i el vaig mirar als ulls. aquelles paraules... feien que tot tingués sentit. hauria pujat cent vegades el carrer safir corrent com ho havia fet per sentir que les deia, per fer-lo feliç.
- tengo ganas de llorar- era cert. coneixia bé aquella cara. somreia, però tenia els ulls molt vermells. i aquella mirada...
- llora.
- no...ahora no. ahora mismo...no.
vaig passar-li la mà pel coll, després per la cara, sota els ulls, el vaig mirar i el vaig abraçar.

ha sigut sort, tot ha jugat a favor meu:)

les petites coses fan que la vida tingui sentit.
m'encanta

què està fent l'aina en aquest moment?
ha obert una bonica enciclopèdia verda per la pàgina 46 on hi ha escrit en estil títol 1 "genètica" i en un subapartat "lleis de mendel".
^^ com m'encantaaa la genètica
magrada moltiissim, potser perquè no hi he aprofundit gaire. però nosé, és com fer un problema de mates quan ho entens, que saps que ho pots fer i saps com es fa, aleshores el comences a fer i saps que...el resoldras perque ho saps, xD ésque les mates no m'agraden, però en general. perquè juro que quan una cosa em surt bé fer un exercici m'encanta. xD NOSE es com..agh! m'ho passo genial fent coses i trencant-me el cap perquè sé que el sé fer i que em sortirà bé, així em snto quan parlo de genètica amb algu.. de provabilitats de l'aparicio de certs caracters en la descendència, de caracters dominants i recessius..i ni tan sols sé si els termes que utilitzo són acceptats o..mels invento xD PERÒ TOT DONA voltes pel meu cap i faig esquemes i taules i..xD arbres genealògics i m'ho passo bé sola.
de tot el que vaig fer a naturals la biologia era el millor, i dins la biologia la genètica era el que més m'agradava. si hi ha una cosa que m'apassiona en el món de la ciència i més concretament dins la biologia és la genètica.
mireu..que per haver-me fet obrir una enciclopèdia tenint moltes altres coses a fer.... m'ha dagradar. doncs m'encanta
^^doncs aixo, que vaig a aprofundir una mica més en el món de la genètica, començant amb les lleis de mendel que es el primer apartat.ja explicaré com ha acabat aixo.

^^apa siiauu!!

uajajaaa! sabia que l'hectorse'n penediria
xD
esque el tonto..
en una actu anterior carregada am borça mala llet vaig parlar d'algun comentari de l'hector. doncs ara es menja el que va dir am patates! xD el mol...ghmdsol´sa
total..xD que res, que em venia de gust dir-ho. xD que vigileu molt amb el que dieu a l'altra gent perque potser quan us trobeu vosaltres en situació... la cosa canvia!

:) avui estic contenta^^
xD nose
em llevo d'hora per nar a passar el dia a casa el roberi mon pare a la porta:
- on vas?
-ja us ho vaig dir, que no venia a dinar..
- ah, sisi..i ja marxes tan dhora??
-si, mira..
- ai..
- què?
- quina en porteu de cap?
- de què??Ô.o no res..nose
- nose, no es molt normal sortir a les nou del matí, que neu a fer?
- nose.. no res, xD no nem a fer res...
- hm..ves ves
xDD el tio semblava..nose xD pel to de veu, que nessim a fer gamberrades per rubi xD bah xD ES IGUAL.
resultat: aina arriba a casa el rober a les 9:10 del matí i surt a les 5:15-5:30 aprox
un matí genial. dinar escàs..xD pero un bon dia:)
apa gent!
^^cuideu-tos!!

*Aina

La primavera...la sang altera!

(GEMMA, l'estefi recomana que no llegeixis això que potser et traumatitza. jo no sé què dir-te. xD fes el que vulguis. jo volia desfogarme una mica)
vale
se m'ha passat la sensacio estranya
i ha tornat a deixar lloc a la constant sensació primaveral.
al principi no era res. només que pensava una mica més del normal en certes coses...pero era nomes de pensament, això no donava lloc a res ni s'exterioritzava ni res.
xDperò la cosa va a mes.
perquè que un sigui un sortit a l primavera es normal i acceptable
pero quan s'ajunten dos sortits adolescents a la primavera que a mes tenen una relació des de fa un cert temps que ha anat evolucionant...i si a això li sumem la repressió sexual..
xD
represio sexual
sobre aixo pensava dimarts quan nava caminant i de sobte em vaig trobar el capellà de lesglesia de sant pere mentre pensaava en aquestes duesparaules, em va fer molta gracia xD
total
que el fet de ser uns reprimits sexuals, la falta d'intimitat, la primavera, l'adolescència, l'estat suficientment avançat d'una relacio i tot aixo fa que avui escrigui això per queixar-me.
MARE DEL ROBER! VES AL POBLE UN FINDE CAGON DEU, O A UN BALNEARI O ON SIGUI...
que a casa meva en son tres i no poden marxar tots a la vegada (o si...(celles) uajajaaa! xDD)

APA, bona primavera;)

hm..
una sensació estranya..
la d'oferir ajuda a una persona de tot cor...sabent que si aquesta persona necessita aquesta ajuda no seràs tu la primera a qui buscarà, ni tan sols la segona, ni potser la tercera. jo sabia això, ho sé. Pero de tota manera vull fer saber aquesta persona que sóc allà, i que, encara que no em busqui sóc allà. Si necessités ajuda jo tampoc seria ella la primera ni la segona persona qui buscaria. mai ho hem sigut l'una par l'altra ni ho som ara. la relació d'amistat que ens uneix és forta, sí, però hi han vincles amb altres persones encara més forts.
això fa que senti la necessitat d'ajudar-la o de fer-li saber que sóc allà pel que necessiti. encara que sé que per dabant meu hi ha més gent.

res, no sé, m'ha fet pensar això.
qu a la nostra vida hi ha persones molt importants
i les busquem quan tenim problemes, aquestes persones que es poden comptar amb els dits d'una mà.
però a la vegada hi ha gent que sovint..no sé, no les pensem. però que igualment són allà.

un dia estrany, avui.
no pensava escriure res
i si escribia seria sobre la primavera i les alteracions hormonals que provoca. però la cosa s'ha girat cap a un altre cantó.
algun dia explicaré lo de les alteracions hormonals.

Temps i força de voluntat

Volia parlar de dos temes... amb el primer seré molt breu: el temps.
Sí, sé que el tema dóna per omplir llibres i llibres, estanteries plenes, però vull centrarme en un aspecte. Quan sabem que ens queda poc temps aleshores intentem fer el marim possible, tot el que no hem fet quan teniem tot el temps del món.
Això ja ho sabia, però es va accentuar o ho vaig notar encara mes el dia abans de marxar al poble. vaig quedarme al portal de casa del rober una bona estona. els dos fatal...i voliem aprofitar el temps, encara que fos en silenci abraçats, pero estar junts, quan en realitat ens haviem passat la tarda junts am altra gent,però junts.

jasta xD
EL SEGON Es la força de voluntat
Sempre estic dient-me "aina fes aixo, aina has de fer allò, eh?" i mai ho faig, sempre em quedo pel camí, o ni ho començo o me'n canso desseguida o soc massa vaga o qui sap. total, anava jo amb la bici pels camins de les muntanyes de massalio i vaig veure la muntanya que sta just deban casa meva, que es veu des de casa meva...es a dir, ta dban i a l'altra punta del poble, osigui k sa de creuar el poble per pujar-hi. total, vaig rodejar el poble per les muntanyes am la bici i vaig arribar al peu. vaig decidir pujar-hi. una estona despres es va acabar el camí, vaig decidir agafar un cami de cabres(per si no sabeu el k es, es un caminet d'uns 40 cm am tot de pedrotes i herbes i tot per on passen les ovelles i les cabres) i clar, am la bici al costat a la ma. a mig cami de cabres vaig dir-me "aina, ara no pots tornar enrere." s'acaba el cami de cabres, el tram final el més xungo que casi em matoxD total, un tros de pau i tranguilitat i veig que..no hi ha cami per pujar! tot de rocotes enormes i arbustos, ni cami de cabres ni osties
el tros que puc el faig am la bici al costat, despres me la carrego a coll i..xD les ultimes pedres havia de pujar la bici a la pedra i despres pujar-hi jo. i en aquells moments em recordava enmig del cami de cabres "aina, ara no et pots fer enrere!" pero no me n'enpenedia, volia pujar. arribo a dal i..com si fos una peli: l'arbre k havia vist des dabaix no era el mateix pi que veia desde casa, era la munanya del costat. em carrego la bici un altre cop i a caminar, per sort les dues muntanyes es comunicaven en forma de "c" i vaig poder arribar a l'altra muntanya sense haver de baixar de la primera.
plena de rascades, cansadissima, arribo a dal satisfeta i miro tot el poble.
despres em vaig deprimir perk no trobava sentit a aquella burrada, sang i suor pera res? xD pero vaig aconseguir trobar un cami rere uns camps que em va portar al poble (sort, perk per on havia pujat no es podia baixar) i vaig arribar a casa morta on m'esperava un bon plat de carn a la llosa:P res, uan historia de superacio personal, d'osties, que hi va haver (a la tornada baixava parlan am el rober pel mobil i em vaig caure..xD) i..totes aquestes coses..xD res, tonteries meves com sempre
apa salut! xD adeu!!

Hi he pensat una mica..
i potser té raó..
potser hauria de parlar amb ma mare
i potser hauria d'anar al psicòleg..però no sé
crec que sé el que és i el que em passa

al principi deia "serà el síndrome premenstrual, el menstrual i el post menstrual" despres em vaig inventar el "pre-premenstrual" i el "post-post-menstrual"...u.u

són les decepcions constats
de mi mateixa i de la gent, pero sobretot de mi mateixa
i l'estres fa que les vegi.
l'estres fa que em posi unes metes i uns objectius que després no compleixo per la meva falta de força de voluntat.
i després fa que esperi impossibles, esperi massa i em decebi per qualsevol xorrada.
i qualsevol xorrada se'm fa un món.
i per qualsevol cosa el món se'm cau a sobre, d'una simple mirada em monto una història que sempre va cap a mal..
ja sé el que em passa
per fi ho veig clar.
i ja se per què ploro dia si dia no, per això, per les xorrades que se'm fan móns. i m'intento dir a mi mateixa "aina, que no hi ha per tant, és una tonteria!" i ho se, jo, que és una tonteria, pero no puc evitar posar-me així i sentir-me fatal.
si això no passa després de la selectivitat potser si que demano ajuda. i seguiré martiritzant el rober com sempre ho faig, que no sé com m'aguanta...
ja ho he dit
algun cop m'hi havia parat a pensar pero no li havia donat massa importancia
potser si que en té, la gent no plora tan sovint..
la gent no plora. jo no plorava, abans...
no sé. jasta, ell vol que parli abans, però no. si després de la sele no m'he tranquilitzat demnaré ajuda...jasta dit.

aAAGH!
que em deixin en pau!
u.u
sembla que la gent ha decidit posar-me nerviosa i presionar-me...tots a la vegada i per tots cantons, entre po i massa, tot el que faci està malament!
-què?? encara no ho has fet am el xurri??- diuen uns...
- què?? què dius que has fet ja am el rober??- diuen altres

u.u doncs deixeume en pau!
faré el que em roti i quan em roti... i estc farta perque faci el que faci sembla que algú se m'ha de tirar al coll...
ja ho he dit
només dues persones, la bea i la mireia, han sabut escoltar-me i respondre els meus dubtes..que si ho explico és per algo, no per que em jutjeu i em pressioneu ni res..
- Fes el que calgui i el que creguis i el que et vingui de gust..amb seny.
això, aquesta resposta. ni que us escandalitzeu i em poseu "aquella" cara que em va posar l'hector ahir que, sincerament, em va fotre moltissim
ni que em mireu com una monja que té el seu novio a pa i aigua
lo dicho
fare el que hagi de fr i el que em vingui de gust amb seny i senyera..¬¬i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, que parli de mi darrere meu si vol, que faci el que vulgui...però a mi em deixeu en pau!

*Aina

La solitud: entre l’opció personal i la marginació social.

És molt fina la línia que separa la solitud voluntària i la imposada per la societat, ja que, en moltes ocasions, l’una porta a l’altra.

Sol passar que individus decebuts o descontents amb la comunitat o, simplement necessitats d’espai i de temps per a ells, es tanquin en sí mateixos i optin per romandre llargues estones sols. Simplement per amor al silenci, a la tranquil·litat i la seguretat de trobar-se amb un mateix sense temor a ésser destorbat per algun indesitjable.

Per altra banda, el fet de tenir la necessitat d’aïllar-se i sentir-se sol pot despertar en els altres certa indiferència o desconfiança envers l’individu solitari, que fa que aquest tingui cada cop més oportunitats de trobar-se sol i menys ocasions per relacionar-se amb els altres. Si això es dóna amb molta freqüència, la opció personal pot esdevenir marginació social, de la qual és molt difícil sortir-ne.

Un altre cas podria ser el del marginat social que busca la soledat per evitar maltractaments per part de la societat, persones marginades que, en veure que no tenen més opció, veuen en la solitud la pau i tranquil·litat que necessiten.

Sigui quin sigui el cas que porti a la solitud, el que és cert és que és necessària, però l’excés pot portar molts problemes.

[Redacció que he d'entregar dimarts... què us sembla? fallus? merdes rares? ]]

compartint coneixements

bé!
un cop més sola a la matinada passant coses.
M'ho veia a venir
avui estava decidida a acabar-ho i ho faré. M'ho he currat, he estat molta estona passant i no ho he acabat, mala sort! ara apechugar
no ho he pogut acabar per un motiu gran... a les sis quinze he anat a buscar el rober per ferli "classes" d'anglès...futurs, futurs merdosos... el molt idiota no s'havia mirat res, par lu tantu... s'ho ha agut de mirar allà, genial... però m'ho ha pagat! Ell s'aprofita dels meus coneixements (i del meu pobre cos T.T) I jo m'aprofito del seu desmesurat amor per l'arquitectura (i també del seu cos..de passada!!uajajajjajaja no..es conya, no m'ha/l'he violat (¬¬otro dia será))
res, que ell m'ha explicat tot el pla cerdà i totes les coses,s ecrets, coses qeu deixaran a la profe am un pam de nas, i jo li he explicat un parell de tonteries dels futurs, que odio, per cert... nom surten ¬¬

i així he passat dues hores gairebé, i per això estic aqui! a les 8 he arribat a casa i ha estat impossible recuperar l'ordinador fins les ONZE! ¬¬merda de germans.
Pla Cerdà enllestit, demà la profe fliparà amb els meus coneixements del Rober uajajjja!!
què em queda? 4.3 morfologia i paisatge urbà; els plànols. 4.4 i 4.5...(aquest ultim molt complex T.T)

apa gent..
que ja és cap de setmana gairebé!!:D

T.T vull que la gemma tingui blog per poder respondre als seus comentaris!

I.. setmanes més tard torno a escriure!
però és que escric només quan sento la necessitat de comunicar alguna cosa a "ningú", i mira, passa alguns cops cada algun temps!
Ahir va passar una cosa que em va fer pensar... sobre mi, sobre el meu estat, sobre la meva tonteria i sobre les coses del món en general.
Vam sortir a celebrar un aniversari.
El Rober es va rallar per una idiotada. aleshores no sabia per què era i vaig dir-me "Aina, ara quan puguis ves i parla amb ell"
I idiota de mi, vaig deixar que tothom se m'adelantés. Tres persones que jo sàpiga van anar abans que jo a parlar amb ell.
I això em va fotre molt...em vaig sentir fatal i vaig anar a demanar-li perdó, tot i que ell ni sabia per què li demanava perdó em va llençar una de les seves mirades... i em va destrossar, perquè era precisament per aquella mirada i aquell "aina, ara no..." que abans no havia anat a dir-li res, perquè sabia que m'ho faria i sempre que ho fa em destrossa, tot i saber jo que no importa massa, que se li passa, això.
I vaig estar, mentre ell va estar absent, malament.
era com "ell està malament, jo no puc estar bé" i no podia, és a dir, no és que m'intentes convéncer a mi mateixa, és que era un fet, el veia malament, em capficava, em rallava i no podia estar bé.
Al final em vaig decidir, el vaig raptar, el vaig acorralar a un racó lluny i amagats de la gent i li vaig explicar tot el que necessitava i li vaig arrencar per què estava malament. era una tonteria, però vaig aconseguir que se n'oblidés i que tornés a ser el de sempre.
Ara he après què fer en una altra ocasió.
Però el que em fot dedebò és el fet de que jo no vaig estar bé fins que ell no va estar bé.
com una...dependència.
bah, no sé com explicar-ho, la gemma sap el que dic.
res, reflexions meves que volia compartir...
encara que en realitat fotre'm el que seria fotre'm no em fot molt, només que em preocupa una mica això. Però, què hi farem? jo vaig aprenent d'aquests errors... intento fer-ho, vaja.
:) apa, merci per llegir aquest parrafón sense importància..

i ara una notícia: he deixat de mossegar-me les ungles.
o Això intento... des de dimarts passat que no me les mossego
avui...avui mentre roçava una ungla amb l'altra, cosa que faig molt ultimament que no puc mossegar-me-les, me n'he trencat una..es a dir, se m'ha fet una...nose, se m'ha quedat un troçet de l'ungla com se'm quedaven quan els hi fotia un mos. i he hagut de treure'l, clar, allo esgarrapa i molesta. i me l'he mossegat..per treure'l! però no conta, n? és a dir, ho he fet per treure'l, no per la necessitat de mossegar-me-les!
comença a notar-se en algunes ungles, ja!però va molt lent T.T tinc ganes de tenir-les llargues.
encara que potser no desapareix del tot la temptació de mossegar-les!
pero menys, no? suposo que em farà pena mossegar-me-les tan maques i llargues que les tindré xDD

res, reflexions meves..xD

Manual d'amore

Així es deia una pel·lícula italiana que vaig veure un dia amb la meva mare...
i la veritat és que seria força útil...
Jo personalment el necessito..però passo de gastar-me diners en aquesta xorrada, sincerament.
Però esque aixo es més complicat del que creia
potser un dia et passes i ets agobiant, i un altre dia et diu que no sap si l'estimes tant com ell a tu.
i els dos..pff.. els dos et deixen pels terres.
amb el primer et sents com una idiota patètica
i amb el segon.. és com si no fessis bé el teu rol, com si no t'expressessis prou bé, i et preguntes com és possible que l'altre persona es pregunti això si l'estimes com mai has estimat ningú...no t'entra al cap.
I finalment, com em temia...
Tenia por al principi. Por de posar-me fins als genolls i no poder sortir-ne si tenia la necessitat.
Ara si que estic fins als genolls i fins al cap.
I ja no tinc por... totes les preocupacions han marxat, i em segueixo sentint idiota, però m'és igual reconeixer-ho. Sí, sóc idiota, estic idiota. m'és igual, jo sóc feliç, estic feliç!
I... tornem-hi! ja hi tornem a ser... em preocupa com d'efimera pot ser la felicitat. He estat molt de temps buscant-la, sí, estava contenta, fins i tot en alguns moments em sentia feliç, però em faltava alguna cosa, i ho sabia, i em torturava a mi mateixa perque volia buscar-la però no saba com
ara sento que tinc tot el que vull i penso quant de temps durarà aquesta felicitat que tant de temps he esperat. no ho sé, però passo de pensar-hi més. Ja m'he menjat prou el coco en tot aquest temps, ara toca viure.

el dia que em vaig enamorar d'una esquena

Fa com un any o dos, d'això.
Estava jo al decathlon amb gent...probablement familia propera meva. Jo esperava fora del provador a que algú es canviés o jo que sé. Total, que em vaig empanar mirant un dels empovadors que tenia a la porta un home fent escalada. A cada porta hi havia una persona realitzant algun esport, en aquella davant meu hi havia només una esquena amb una mica de clatell i de cul i uns braços... i jo empanada mirant-me com cadascun dels musculsd'aquell tors nu es marcaven en la pell fosca de l'home... i deu meu, com se'm va caure la baba esperant!
Mai m'ha tornat a passar, aixo d'enamorar-me d'una esquena+clatell+cul+braços... però si tornés a veure l'esquenaper casualitat podria reconeixer-la!